Barcelona Sg.Xvll
Páginas: 6 (1285 palabras)
Publicado: 25 de septiembre de 2012
Bcn al segle “XVIII”
“LA GUERRA DE SUCCESIÓ I LA DERROTA DEL 1714”:
Durant el regnat de Carles II no va arribar a tenir succesió, cosa que va causar polémica i va arribar a significar la guerra:
La mort de Carles II sense succesió es va ser realitat l'1 de novembre del 1700. El nomenament del lloctinent per Felip V de castella abans de jurar constitució va supopsar que prenguédecisions contràries a les constitucions, com el de l'ensenyament. Malgrat això, el monarca va ser presentat a la cort a Barcelona (1701-02). La ciutat el va rebre amb diferents celebracions en honor seva i de la seva muller.
Anava passant el regnat i la gent s'anava adonant de que aquest rei no tenia el mateix concepte d'autoritat que els monarques de la casa d'Àustria. Va haver-hi constantsconflictes entre l'administració i la ciutat de “Barna” i no van millorar pel fet que el rei passes un altre cop per Barcelona en tornar a Napols.
Mentrestant la guerra de succesió s'havia desencadenat; els aliats intentaven un desembarcament a BCN (maig de 1704), però no va ser possible.
Continuaren els conflictes i va succeïr l'empresonament del conseller en cap i el conseller cinquè de laciutat. Pau Ignasi de Dalmases (embaixador de madrid) va ser empresonat tambè per protestar per aquests fets. La guerra anava cada cop progresant més contra ens interessos de Felip V…
El pretendent Carles i els seus aliats van embarcar el setembre de 1705 amb la intenció d'apoderar-se de la ciutat. La ciutat de Barcelona no va poder retendre el bombardeig constant de l'arxiduc Carles d'austria, iva ser reconegut com a nou rei per les autoritats catalanes.
Barcelona va esdevindre com capital i cort del rei-arxiduc Carles III i recuperava la aliança austriaca. No va trigar en sorgir una reacció per part dels borbons: el monarca borbó i les seves tropes van entrar i assetjaren fortament barcelona, però fracassaren. Això va suposar que millores laposició en la cual es trobava el rei CarlesIII.
La vida económica de Barcelona, malgrat la guerra, experimentà un nou impuls. El comerç de Barcelona havia sofert una evolució positiva i permetia comercialització directa amb les colónies americanes. A part d'aquesta, aparegueren moltes altres questions que contribuïren a elevar el nivell económic de la ciutat.
En 1711, quan Carles esdevingué emperador d'austria (per la mort del seugermà Josep I), el monarca abandonà Barcelona i la ciutat quedà privada del seu carácter de capital. Encara que romangué en la ciutat l'emperatriu Elisavet de Burnsvic-Wolfenbüttel, com a garantia de que ell no renunciava a el tro de Barcelona.
Tot europa es meravellà quan l'emperatriu va renunciar al tro i barcelona deixava lligam que tenia barcelona per obligar a les autoritats Austriaques acomplir les promeses de defensar Barcelona.
Poc després austriacistes i francesos pactaven a Utrecht la fi de la guerra de succesió sense que hagués quedat resolt el problema català.
Les tropes de Felip V juntament per les franceses de Lluís XIV, assetjaren la ciutat (1713).
La ciutat resistí uns 14 mesos. Les tropes que assetjaren la ciutat passaren pel comandament del duc de Berwick, elqual va haver de passar per la pesada resistencia dels barcelonins avanç de poder entrar a la ciutat (l'11 de setembre).
Els combats deixaren la ciutat molt mal parada, l'onze de setembre ha esdevingut una data mítica : la pérdua dels drets catalans.
L'endemà de la derrota el que més va sorprendre als ocupants de barcelona ( soldats…) va ser que els ciutadants es dedicaven a refer la ciutatamb intensitat.
La ciutat quedà urbanisticament afectada per la guerra : fou enderrocada una part considerable del barri de ribera i en el seu lloc fou consrtuïda la Ciutadella. Per acabar d'assegurar la presència de tropes militars a BCN es va crear la Duana i l'edifici de llotja. La situació en que estava barcelona exercida pels borbons no era gens satisfactoria.
“Barcelona sota els...
“LA GUERRA DE SUCCESIÓ I LA DERROTA DEL 1714”:
Durant el regnat de Carles II no va arribar a tenir succesió, cosa que va causar polémica i va arribar a significar la guerra:
La mort de Carles II sense succesió es va ser realitat l'1 de novembre del 1700. El nomenament del lloctinent per Felip V de castella abans de jurar constitució va supopsar que prenguédecisions contràries a les constitucions, com el de l'ensenyament. Malgrat això, el monarca va ser presentat a la cort a Barcelona (1701-02). La ciutat el va rebre amb diferents celebracions en honor seva i de la seva muller.
Anava passant el regnat i la gent s'anava adonant de que aquest rei no tenia el mateix concepte d'autoritat que els monarques de la casa d'Àustria. Va haver-hi constantsconflictes entre l'administració i la ciutat de “Barna” i no van millorar pel fet que el rei passes un altre cop per Barcelona en tornar a Napols.
Mentrestant la guerra de succesió s'havia desencadenat; els aliats intentaven un desembarcament a BCN (maig de 1704), però no va ser possible.
Continuaren els conflictes i va succeïr l'empresonament del conseller en cap i el conseller cinquè de laciutat. Pau Ignasi de Dalmases (embaixador de madrid) va ser empresonat tambè per protestar per aquests fets. La guerra anava cada cop progresant més contra ens interessos de Felip V…
El pretendent Carles i els seus aliats van embarcar el setembre de 1705 amb la intenció d'apoderar-se de la ciutat. La ciutat de Barcelona no va poder retendre el bombardeig constant de l'arxiduc Carles d'austria, iva ser reconegut com a nou rei per les autoritats catalanes.
Barcelona va esdevindre com capital i cort del rei-arxiduc Carles III i recuperava la aliança austriaca. No va trigar en sorgir una reacció per part dels borbons: el monarca borbó i les seves tropes van entrar i assetjaren fortament barcelona, però fracassaren. Això va suposar que millores laposició en la cual es trobava el rei CarlesIII.
La vida económica de Barcelona, malgrat la guerra, experimentà un nou impuls. El comerç de Barcelona havia sofert una evolució positiva i permetia comercialització directa amb les colónies americanes. A part d'aquesta, aparegueren moltes altres questions que contribuïren a elevar el nivell económic de la ciutat.
En 1711, quan Carles esdevingué emperador d'austria (per la mort del seugermà Josep I), el monarca abandonà Barcelona i la ciutat quedà privada del seu carácter de capital. Encara que romangué en la ciutat l'emperatriu Elisavet de Burnsvic-Wolfenbüttel, com a garantia de que ell no renunciava a el tro de Barcelona.
Tot europa es meravellà quan l'emperatriu va renunciar al tro i barcelona deixava lligam que tenia barcelona per obligar a les autoritats Austriaques acomplir les promeses de defensar Barcelona.
Poc després austriacistes i francesos pactaven a Utrecht la fi de la guerra de succesió sense que hagués quedat resolt el problema català.
Les tropes de Felip V juntament per les franceses de Lluís XIV, assetjaren la ciutat (1713).
La ciutat resistí uns 14 mesos. Les tropes que assetjaren la ciutat passaren pel comandament del duc de Berwick, elqual va haver de passar per la pesada resistencia dels barcelonins avanç de poder entrar a la ciutat (l'11 de setembre).
Els combats deixaren la ciutat molt mal parada, l'onze de setembre ha esdevingut una data mítica : la pérdua dels drets catalans.
L'endemà de la derrota el que més va sorprendre als ocupants de barcelona ( soldats…) va ser que els ciutadants es dedicaven a refer la ciutatamb intensitat.
La ciutat quedà urbanisticament afectada per la guerra : fou enderrocada una part considerable del barri de ribera i en el seu lloc fou consrtuïda la Ciutadella. Per acabar d'assegurar la presència de tropes militars a BCN es va crear la Duana i l'edifici de llotja. La situació en que estava barcelona exercida pels borbons no era gens satisfactoria.
“Barcelona sota els...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.