Brollador

Cristina Ferrer
Irene Oliva

Brollador

Aquest poema anomenat “Brollador” pertany a l'antagonía poetica de Bartomeu Rosselló-Pòrcel “Tempestat de flama”. El brollador al qual fa referència al poemaestà situat a Mallorca, on l'autor va nèixer i on va escriure aquest poema uns pocs anys abans de morir a l'any 1938.

Aquest poema està format per quatre estrofes, de les quals les dues primerestenen quatre versos i les altres duesde tres versos cadascuna. Tots els versos consten de set síl·labes i per tant, és d'art menor.
L'autor fa ús de vàries sinalefes per a donar agilitat al poema. Tot ique és un poema sense rimes, cal destacar que la majoria dels seus versos són femenins menys els versos 5,7 i 10, que són masculins. La primera estrofa té un ritme més lleuger que les altres tresencara que l'última estrofa també és una mica més lleugera que les altres.

A nivell morfosintàctic, aquest poema presenta vàries pecularitats.
La primera estrofa està formada per una oració compostacoordinada copulatira amb complements circunstancials. Els dos verbs d'aquesta estrofa, estan en la tercera persona del singular del present.
La segona comença amb dues preguntes retòriques i que formen unparal·lelisme, “Quin cristall trenca les llàgrimes?” , “Quina espasa entre les albes?” Des del vers sis fins al final del poema, el poema ha prescindit de verbs que dónen pas a la descripció perdonar més agilitat o simplement per a que les síl·labes siguin iguals en tot el poema. Aquest és la característica principal a nivell morfosintàctic.




Aquest poeam té un proposit merament descriptiudel brollador. Conté vàries metàfores que expliqueu amb detall aquesta font.
“L'angel desinfla les galtes”. Explica que a l'estatura que forma la font , l'aigua surt per la boca i dona la sensació deque “desinfla” les seves faltes.
“Les flames de l'aigua” l'aigua cau en la font de manera que al caure forma un remolí que dona la sensació de momivent del foc.
En la segona estrofa, descriu la font...