byhb



Pere Antoni Mascaró
Llorenç Galmés
Català
e4D


L'herència de la granja




Això era i no era una granja a les afores de la ciutat de Ciutadella. Hi vivien tres germans, en Pep desclot, en Bernat Caplà i na Perla del rosario.

La seva mare ja era molt vella, tenia 96 anys i com que ja estava malament del cor els seus tres fills la cuidaven per tal de que els deixas la sevaúnica pertanyença: la granja .

Un bon dia o no tan bò, aquesta dona es va possar malalta d'un costipat, i com que no estava bé del cor i tenia tossina, no podia respirar bé, així que el metge va dirque es moriria aviat, el més segur. Els tres germans es varen possar nerviosos perquè l'herència de la seva mare encara no estava feta, però varen cridar un amic seu notari i la seva mare va decidirdeixar la granja als tres germans; això vol dir que l'únic que es quedas viu es quedaria amb la granja que tots tres tant desitjaven.Els tres germans es varen enfedar molt perquè tots tres pensaven queamb tota la feina que havien fet per sa seva mare últimament, es mereixien quedar-se amb tota l'herència per ells; però la mare no volia triar a un fill perquè les estimava a tots per igual.

Aquívaren començar les discusions i cares rares entre el tres germans fins i tot arribar al pensament d'un d'ells fer-ne alguna de grossa. En Pep que era el més gran del tres va pensar que per llei devida era el que havia de morir primer, així que no podria disfrutar de la granja i l'hi va passar pel cap de desfer-se de la Perla. El matí en el berenar va envenenar a la seva germana
mentres elBernat estava cuidant de la mare. Quan el Pep va veure el que havia fet va pujar rapidament i tot asustat a la cambra on i havia en Bernat que donava el berenar a la mare. En Bernat el trobà estrany i lidigué si es trobava bé i si la Perla ja s'havia aixecat de dormir, en Pep en cara d'asustat li respongé que no li passava res i que si la Perla estava aixecada i que estava berenant que li havia dit...