canciones par paula






















Patricis i plebeus
Des del temps de la monarquia, els ciutadans romans es dividien en dos grups socials:
• Els patricis constituïen una minoria de famílies aristocràtiques que es consideraven descendents dels fundadors de Roma i s'agrupaven en grans famílies amb avantpassats comuns (gens). Eren els propietaris de les terres i del bestiar i governavenla ciutat.
• Els plebeus constituïen el grup dels qui havien arribat a la ciutat després d'haver estat fundada. Molt més nombrosos que els patricis, en formaven part pagesos, artesans i comerciants. No tenien propietats territorials ni tampoc drets polítics.
L'any 509 a.C., les famílies patrícies de Roma es van aliar amb els plebeus per fer fora el darrer monarca etrusc, Tarquini el Superb. Romaes va convertir en República.
El terme república prové de l'expressió llatina res publica, que significa “afers públics”. Aquesta forma de govern significava que els afers públics, la política, no eren competència d'una sola persona (rei, tirà...), sinó del poble i del Senat de Roma. Les sigles SPQR (Senatus Populusque Romanus: el Senat i el poble de Roma) eren el símbol de la República i lesgravaven a les monedes, als edificis públics i als estendards.

Va seguir una república oligàrquica, un sistema polític força complex que duraria mig mil·lenni, on el poder restava repartit entre nombrosos magistrats elegits anualment, el senat i les assemblees en les quals participava, de manera desigual, tota la ciutadania. El sistema estava orientat a mantenir el poder en mans del conjunt de laclasse dominant -primer el patriciat i després la noblesa- i impedir que se'n destaqués massa un membre per sobre els altres i assolís un poder excessiu. Els dos segles i mig del primer període de la República van estar marcats principalment per dos processos paral·lels: els conflictes socials provocats per la lluita pel poder polític, acaparat pels patricis, i l'expansió territorial que duria elsromans a dominar la península Itàlica.

Conflictes socials: la lluita per la igualtat
Als primers temps de la República, els patricis van crear un govern aristocràtic: eren ells qui elaboraven i qui coneixien les lleis, els qui impartien justícia i els qui monopolitzaven tots els càrrecs públics. Els plebeus estaven exclosos de tots aquests drets, però havien de pagar impostos i servir al'exèrcit.
Durant dos-cents anys els plebeus lluitaren per tenir els mateixos drets polítics que els patricis. Al començament del segle V a.C., van obtenir el dret d'elegir un representant, el tribú de la plebs, que defensava els seus interessos. Més tard van aconseguir una compilació escrita i pública de les lleis de Roma: la llei de les Dotze Taules. Finalment, els van concedir el dret decasar-se amb patricis i de poder accedir als càrrecs públics.
Aquestes lleis igualaven en drets els patricis i els plebeus i els atorgaven la condició de ciutadans romans. Les dones, però,van quedar excloses de la ciutadania i van continuar sotmeses a l'autoritat del pare o del marit.
Els esclaus, molt nombrosos a Roma, no tenien llibertat personal,no gaudien de cap dret i eren propietat de l'amo.Si aquest els atorgava llibertat, esdevenien lliberts.
La revolta dels plebeus
L'any 494 a.C., els cònsols de Roma convocaren tots els romans en edat militar a agafar les armes. Però els plebeus es van negar a fer-ho fins que no els fossin reconeguts els seus drets: “Ciutadans! Aquesta vegada no combatrem. Cònsols, el poble està disposat a seguir-vos en aquesta guerra, però amb la condició queals homes actius i valents ens sigui permès d'accedir als honors, i que nosaltres, exercint les magistratures anuals i successivament, puguem manar i obeir. Si vosaltres, cònsols, us hi oposeu, cap de nosaltres no agafarà les armes.”




Assemblees i magistrats de la República
A partir del segle III a.C., el govern de la República va ser organitzat en tres institucions:
• Els comicis:...