Carla

1. MORAL I ÈTICA
1.1 Moral
La paraula moral prové del llatí “mos, moris” que significa costum o caràcter.
La moral és el conjunt de principis, normes i  valors que cada generació transmet a la següent. És part de la cultura. Marca pautes sobre que es considera socialment acceptable i que no.

Existeixen altres actuacions dins de la moral:
- Amoral. Quan l’actuació realitzada no es potvalorar a partir de la moral. No es té consciència del que s’ està fent. Un escarabat és amoral ja que no té noció d’allò que està bé o malament.
- Immoral. Quan l’actuació és contraria a una conducta moral.

1.2 L’ètica. L’ètica prové del grec “ethos”, que significa caràcter, mode de ser i lloc on vius. L’ètica és la part de la filosofia que es pregunta sobre que és correcte i que no ho és.Què hem de fer per ser feliços? Com hem d’actuar per ser justos? Perquè ho hem de fer?

2. TEORIES SOBRE EL CERVELL I LA MENT
2.1Teories monistes materialistes
El seus principals representats  són Demòcrit (V a.C) i Epicur (III a.C).
Creuen que l'ésser humà és únicament un cos i un cervell.
Expliquen el pensament humà com una conseqüència del cervell.
S'anomenen monistes ja que creuen quenomés tenim un element material.

Materialista fiscalista
El seus representants són Paul Feyerabend i José Ferrater Mora (XX dC).
Va aparèixer en l'antiguitat i s’ha prolongat fins al segle XX.
Creuen que no hi ha ànima, que la ment apareix com a conseqüència del cervell.

Teories emergentistes
El seu major representant és Mario Bunge (XX dC).
Creuen que la ment és un productecorpori, no únicament cerebral, que la ment neix a partir del cos.
El pensament és un procés evolutiu ja que has estat influenciat per una cultura.

2.2 Teories dualistes
Creuen que l'ésser humà està format per cos i ànima. Els pensadors dualistes apareixen quan se'n adonen que ha d’ haver alguna cosa superior.

Dualisme platònic.
Plató (V aC) és el primer pensador dualista (influenciat perPitàgores).
Creuen que som cos i ànima definides per oposició. El cos és tot el contrari que l'ànima (món de les idees i món de la matèria). L’ànima és immortal i immaterial i el cos és mortal i material.
Per Plató, el cos és la presó de l'ànima. Aquesta ànima existia abans que tu, ella és perfecta, però està atrapada en el teu cos imperfecte, donant vida al teu cos. L'ànima ha deperfeccionar-se a través de la saviesa. Per així, quan mori el cos, si s'ha perfeccionat prou, tornarà al seu món perfecte i si no s'ha perfeccionat prou, és reencarnarà.


Hilemorfisme. Hile (matèria) morfisme (forma).
El seu representant és Aristòtil (IV aC), deixeble de Plató.
Aristòtil creu que l'ésser humà és un compost de matèria i forma, de cos i ànima,  on el cos és la nostra part material il'ànima és la nostra part formal.
Per Plató, el cos és la presó de l'ànima i Aristòtil creu que cal portar una vida equilibrada, que no s'ha de menysprear el teu cos, has de cuidar el cos i l'ànima.

Dualisme cartesià.
El seu representant és Descartes (XVII dC).
Creu que l’ésser humà està compost per dues substàncies completament diferents,  el cos, substància extensa i l’ànima,substància pensant. Creia que aquestes dues substàncies es comunicaven a través del cervell, en la glàndula pineal (aquesta està buida → creien que era el lloc on s’ubicava l’ànima).

Dualisme interccionista.
El seu major representant és John C. Eccles en el segle XX.
Ment i cervell són dues coses diferents però que hi ha una relació mútua.
Per si sol,el cervell és insuficient. Interacció entre elfísic i el mental a l’escorça cerebral.
Per a explicar alguns fets es reclama una ment autoconscient, és a dir, una ment capaç de ser conscient d’un mateix, reflexionar sobre la teva vida.  

Diferencia entre monisme materialista i dualisme
Els monistes materialistes creuen que l’ésser humà és cos i cervell, en canvi, els dualistes creuen que l’ésser humà està format per dos elements,...