Carta A Ana Botella

Carta a Ana Botella: 'Sí a Madrid 2020'
ALBERT OM 
| Actualitzada el 12/01/2013 00:00
ALEX GALLEGO
Potser li estranyarà, senyora alcaldessa, però escric aquesta carta per expressar-li el meu suport a la candidatura olímpica Madrid 2020. De la mateixa manera que reclamo que vostès ens reconeguin als catalans el dret a decidir, també proclamo que els madrilenys tenen dret a somiar en unprojecte de futur que els il·lusioni.
Li sonarà ingenu aquest pacte que li proposo: Catalunya 2014 per Madrid 2020. Però no estem parlant de coses tan diferents. En tots dos casos el que està en joc és l'esperança, la il·lusió de milers de ciutadans -siguin catalans o madrilenys- que les estan passant putes i que es mereixen una mica de llum enmig de tanta foscor. Madrid 2020 seria, si em permet, laseva Ítaca. Aquell destí llargament anhelat per l'única gran capital europea que encara no ha acollit mai uns Jocs Olímpics.
Nosaltres en vam organitzar uns l'any 1992 i sé quin impacte tenen els Jocs per a una ciutat i de quina manera reforcen l'autoestima col·lectiva. Algú podrà objectar que les circumstàncies econòmiques no són les mateixes ara que fa 25 anys. Però què hem de fer? Quedar-nos debraços plegats? Paradoxalment, els que opinen que, tal com està el pati, Madrid no pot organitzar uns Jocs Olímpics són els mateixos que es rebel·len contra el dogma neoliberal de l'austeritat. Enmig de tanta retallada, un projecte de futur -almenys un- per poder somiar un futur millor. Els números d'uns Jocs no són mai clars, però la majoria de vegades els beneficis -els tangibles i elsintangibles- acaben superant els sacrificis.
Ja es deu haver imaginat que aquesta no és una carta de suport a la seva persona. Les seves idees estan molt lluny de les meves; la seva gestió al davant de l'Ajuntament de Madrid no és precisament una història d'èxit i, per no tenir, no té ni la legitimitat popular, perquè va ser alcaldessa sense que els ciutadans l'haguessin pogut votar. Escric això pensantnomés en com els madrilenys de bona fe poden veure que se'ls obre una escletxa d'esperança si el 7 de setembre senten allò de " à la ville de Madrid ".
I una mica també ho escric pensant en nosaltres. No em digui que no seria una lliçó mundial de bona convivència si Madrid 2020, Espanya, fos el lloc on Catalunya participés per primera vegada ens uns Jocs Olímpics. ¿S'imagina la delegaciócatalana, amb Kilian Jornet d'abanderat, desfilant a l'estadi de La Peineta amb Pilar Rahola plorant a la tribuna d'autoritats? Friso.
En resum, facin vostès el seu camí que nosaltres ja farem el nostre. Deixem-nos estar de boicots i de posar bastons a les rodes a les aspiracions de la gent. Tant de bo trobin en els Jocs un projecte que els uneixi en positiu i abandonin aquest estat d'ànim actual, en quèsembla que Espanya només es pugui cohesionar per oposició a Catalunya
Article d'opinió sobre les retallades a El Periódico
22 Maig, 2012
* Descarregar article en PDFLa corda de l'educació s'ha tensat massa
No és la primera vegada que s'arriba a un punt de tensió en l'educació, però és potser el cop que amb més força s'ha estirat la corda. S'està fent de l'austeritat el principal objectiu dela política educativa i així no anem bé. Les darreres accions del Govern, impulsades sota l'excusa de la crisi, han deixat al descobert les seves intencions que, precisament, no se centren a fer de l'educació una de les seves principals apostes. Com pot ser que s'hagi reduit l'aportació pressupostària quan tenim més alumnes que anys enrere?
Hem perdut la sisena hora a l'escola pública i latotalitat de l'ajut que les associacions de pares i mares rebíem del Departament d'Ensenyament. Pel camí també s'han reduit les beques menjador i l'aportació a les escoles bressol, s'han tancat escoles senceres o s'ha incrementat la ràtio a les aules. Podria continuar. Contràriament, fa temps que no sentim a parlar de com arribar a nivells educatius òptims, de com lluitar contra l'abandonament escolar,...