Casiquisme
Páginas: 5 (1095 palabras)
Publicado: 26 de noviembre de 2012
7. CACIQUISME
És tracta del cap o cacic d'un clan i serà l'intermediari entre els nadius d’Amèrica i l'autoritat espanyola. És el que distribuïa les càrregues de treball a les mines, al camp,etc.
A Espanya el cacic forma part de les classes dominants, està situat entre l'estat i el poble quan l'Estat és dèbil, quan no té funcionaris que controlin el pagament d'impostos, i l'ordre públic,així la nova administració (Restauració) s'aprofita d'ells per controlar els revolucionaris.
Els cacics són propietaris, amos de la activitat econòmica, que poden cohesionar i perjudicar la gent. Els cacics són símbols del poder eclesiàstic, judicial, polític i militar. El cacic controla la seva zona, els vets, la seguretat, els càrrecs com alcalde, jutge, diputats i senadors.
El caciquisme es vaproduir a tota Espanya, però va assolir més importància a Andalusia, Galicia i Castella.
Per als ciutadans, el cacic és l'intermediari el que vehicula favors, feines, és el que vetlla perquè es compleixi “l'encasillada”. El cacic de la localitat controla el partit, el seu poder ve de la seva riquesa personal, no del partit.
Falsejament electoral:
-Es manipulaven les eleccionshabitualment d’acord amb les autoritats i altres entitats socials i per mitjà del sufragi censatari, el pes electoral dels districtes rurals (més manipulables respecte els urbans) i les trampes electorals. Així, el conjunt d’activitats (o processos) pel falsejament dels resultats electorals s’anomena tupinada.
A Catalunya:
A Catalunya, els sectors populars se sentien sotmesos pels cacics, cosa queprovoca indiferència i hostilitat, fins a provocar revoltes anticaciquics. Així que la política electoral controlada pels cacics era una força, era un pacte, un repartiment.
Per exemple, van existir els cacics dels pantans (1920-1930). Van ser els intermediaris entre les grans companyies elèctriques que construïen embassaments en el Pallars i la mà d'obra i els serveis (material, etc.).
Un altreexemple també a Catalunya seria els industrials, que és el que controla els àmbits social, econòmic, polític i laborable de les colònies tèxtils com: l'assador d'esparraguera.
També a Catalunya els sectors populars se sentien sotmesos pels cacics, cosa que provoca indiferència i hostilitat, fins a provocar revoltes anticaciquics. Així que la política electoral controlada pels cacics era una força,era un pactem un repartiment.
9. MOVIMENT OBRER
4.1 Obrerisme:
1870-1890 el nombre d'obrers va augmentar un 50% a Catalunya gràcies a la transició dels artesans a la indústria, i del camp a la ciutat.
En general els treballadors no s'integraven en tendències revolucionàries (marxistes i anarquistes són reduïts i no dirigeixen encara el moviment obrer català). En aquest període importa elsindicat que és l'organització que fa pressió social per aconseguir millores. La classe obrera està més pròxima al reformisme dels republicans o dels liberals. L'obrerisme estarà marcat per una polèmica (clandestinitat o legalitat).
4.2 Clandestinitat:
a) Anarquistes: Classe social formada per estudiants, intel·lectuals i periodistes. Classes mitjanes, baixes i obreres que estan enfrontadesal sindicat. Estan enfrontades amb aquest perquè els acusen d'infantilisme. A aquests se'ls considera els més preparats per actuar. Representa idea = acció. En 1874 la AIT va ser il·legalitzada i aquests van passar ha ser clandestins. En 1881 es crea la federació de treballadors de la regió espanyola (FTRE). Va aconseguir molts afiliats. Presenta dues tendències:
* L’anarcoodectivista:segueixen les directrius de Miguel Bakunin i la societat està organitzada de forma col·lectiva
* L'anarcocomunista: presenta l'idea de Priort Kropotkin.
Totes dues aspiren a una societat més justa, sense classes socials i sense estat.
El moviment obrer tenia plantejaments defensius: demanen i defensen el dret al treball, la regulació del treball d'homes, dones i nens. Al 1883 el govern va...
És tracta del cap o cacic d'un clan i serà l'intermediari entre els nadius d’Amèrica i l'autoritat espanyola. És el que distribuïa les càrregues de treball a les mines, al camp,etc.
A Espanya el cacic forma part de les classes dominants, està situat entre l'estat i el poble quan l'Estat és dèbil, quan no té funcionaris que controlin el pagament d'impostos, i l'ordre públic,així la nova administració (Restauració) s'aprofita d'ells per controlar els revolucionaris.
Els cacics són propietaris, amos de la activitat econòmica, que poden cohesionar i perjudicar la gent. Els cacics són símbols del poder eclesiàstic, judicial, polític i militar. El cacic controla la seva zona, els vets, la seguretat, els càrrecs com alcalde, jutge, diputats i senadors.
El caciquisme es vaproduir a tota Espanya, però va assolir més importància a Andalusia, Galicia i Castella.
Per als ciutadans, el cacic és l'intermediari el que vehicula favors, feines, és el que vetlla perquè es compleixi “l'encasillada”. El cacic de la localitat controla el partit, el seu poder ve de la seva riquesa personal, no del partit.
Falsejament electoral:
-Es manipulaven les eleccionshabitualment d’acord amb les autoritats i altres entitats socials i per mitjà del sufragi censatari, el pes electoral dels districtes rurals (més manipulables respecte els urbans) i les trampes electorals. Així, el conjunt d’activitats (o processos) pel falsejament dels resultats electorals s’anomena tupinada.
A Catalunya:
A Catalunya, els sectors populars se sentien sotmesos pels cacics, cosa queprovoca indiferència i hostilitat, fins a provocar revoltes anticaciquics. Així que la política electoral controlada pels cacics era una força, era un pacte, un repartiment.
Per exemple, van existir els cacics dels pantans (1920-1930). Van ser els intermediaris entre les grans companyies elèctriques que construïen embassaments en el Pallars i la mà d'obra i els serveis (material, etc.).
Un altreexemple també a Catalunya seria els industrials, que és el que controla els àmbits social, econòmic, polític i laborable de les colònies tèxtils com: l'assador d'esparraguera.
També a Catalunya els sectors populars se sentien sotmesos pels cacics, cosa que provoca indiferència i hostilitat, fins a provocar revoltes anticaciquics. Així que la política electoral controlada pels cacics era una força,era un pactem un repartiment.
9. MOVIMENT OBRER
4.1 Obrerisme:
1870-1890 el nombre d'obrers va augmentar un 50% a Catalunya gràcies a la transició dels artesans a la indústria, i del camp a la ciutat.
En general els treballadors no s'integraven en tendències revolucionàries (marxistes i anarquistes són reduïts i no dirigeixen encara el moviment obrer català). En aquest període importa elsindicat que és l'organització que fa pressió social per aconseguir millores. La classe obrera està més pròxima al reformisme dels republicans o dels liberals. L'obrerisme estarà marcat per una polèmica (clandestinitat o legalitat).
4.2 Clandestinitat:
a) Anarquistes: Classe social formada per estudiants, intel·lectuals i periodistes. Classes mitjanes, baixes i obreres que estan enfrontadesal sindicat. Estan enfrontades amb aquest perquè els acusen d'infantilisme. A aquests se'ls considera els més preparats per actuar. Representa idea = acció. En 1874 la AIT va ser il·legalitzada i aquests van passar ha ser clandestins. En 1881 es crea la federació de treballadors de la regió espanyola (FTRE). Va aconseguir molts afiliats. Presenta dues tendències:
* L’anarcoodectivista:segueixen les directrius de Miguel Bakunin i la societat està organitzada de forma col·lectiva
* L'anarcocomunista: presenta l'idea de Priort Kropotkin.
Totes dues aspiren a una societat més justa, sense classes socials i sense estat.
El moviment obrer tenia plantejaments defensius: demanen i defensen el dret al treball, la regulació del treball d'homes, dones i nens. Al 1883 el govern va...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.