Catal

Català
De vegades la pitjor part d'alguns sentiments és compartir-los amb altres persones. Però el fet de compartir-los amb un amic o un altre desconegut ens pot ajudar, tant en el cas dels bonssentiments com en el d’altres que no són tan bons. Aquest és el motiu pel què, avui, en aquest moment, estic escrivint aquesta carta. No sé ben bé qui soc, ni on sóc, només sé que he tingut un passatmolt dur, que no he estat del tot feliç, però sempre he lluitat pel que vull. Vull aprofitar aquesta oportunitat per deixar per escrit algunes coses que vaig viure a la meva infantesa i que estaranmarcades per l'eternitat. Tornem al moment on nomes tenia 17 anys, fa aproximadament uns 48 anys. En aquell moment, encara freqüentava una escola secundària conservadora per a nens, l'Acadèmia Welton.Recordo aquells temps com els millors de la meva vida, on res no m'importava i on podia dir el que volia sense haver de preocupar-me pel que pensaven els altres. També recordo aquella escola com la queem va permetre canviar, que em va fer créixer per dir-ho d’alguna manera. El meu dia a dia en aquella acadèmia era normal, com el de qualsevol nen de la meva edat, però tot va començar a canviar quanva arribar un professor totalment diferent a les altres: un nou professor de literatura. En realitat no estic segur, però si el meu cap no em falla massa, aquest professor es deia professor Keating,John Keating. Com ja he dit, aquest professor era diferent, no era el típic mestre que casi bé no ens deixa respirar. Ell volia que participéssim, que estiguéssim atents tot i divertint-nos, i laveritat és que ens agradaven les seves classes. Un dia, el professor Keating ens va ensenyar, als meus companys i a mi, el significat de "Carpe Diem": aprofita el moment; que encara recordo malgrat elsnombrosos anys que han transcorregut, i la importància de realitzar els nostres somnis a través de la poesia. També va ser ell que ens va inspirar a canviar les nostres vides de conformitat a través...