Catala
Páginas: 2 (335 palabras)
Publicado: 9 de abril de 2013
El Pendís
Jo deia ahir:
ésser i sentir,
fortuna rara.
Per què la gent -rosec mesquí-
no se n'amara,
d'ésser i sentir?
I era per mi
goig pur. Mes ara,
per un pendísrodoladís
jo faig ma via.
Un pas amunt i en llisco sis.
Si defallia,
per mon pendís
tan dret i llis
rodolaria.
Si em vull salvar,
bé cal pujar,
no mirar enrere.
Enlairesols puc esguardar,
que en la vorera
l'herba es secà
i es revoltà
sa cabellera.
I els arbres són
d'un sol pregon
la immòbil presa;
tot el brancatge acota el front,
igran feresa
dins mi es difon.
Sóc no sé on,
re no es palesa.
Res ni ningú
no se m'enduu.
La mà amorosa,
l'esguard serè i el pas segur,
la remorosa
parla d'algú
que alcor tan nu
fos venturosa,
tot, lentament,
sens frisament,
fuig de ma ruta.
Pel món tingués com el morent
l'ànima eixuta,
i aquell frement
deseiximent
que res no immuta!Comentari:El pendís” pertany a L'alta llibertat, de 1920.
L'alta llibertat planteja el tema de la dona artista, que busca la seva identitat en la societat.
El tema d'”El pendís”, enconcret, és la reflexió sobre la dificultat de trobar aquest espai físic i mental.
Anuncia el conflicte en la primera estrofa (el privilegi de dedicar-se a “ésser i sentir”, d'atendre a lacreació), es contraposa, en el present, en un concís “Mes ara”, que dóna inici a la reflexió interna, a la lluita psicològica i mental per guanyar la partida, la qual es concreta en l'oposició dalt/ baix de les estrofes següents.
La vida de la poeta rodola per un pendent. “Un pas amunt i en llisco sis”. “Si em vull salvar, / bé cal pujar”.
El seu estat de revolta no pot amagar laconfusió (“Sóc no sé on”) i la desolació, posades en evidència en la imatge final del moribund.
De rima regular segons l'esquema aabAbaab, cada estrofa combina el vers de 4 síl·labes amb...
Jo deia ahir:
ésser i sentir,
fortuna rara.
Per què la gent -rosec mesquí-
no se n'amara,
d'ésser i sentir?
I era per mi
goig pur. Mes ara,
per un pendísrodoladís
jo faig ma via.
Un pas amunt i en llisco sis.
Si defallia,
per mon pendís
tan dret i llis
rodolaria.
Si em vull salvar,
bé cal pujar,
no mirar enrere.
Enlairesols puc esguardar,
que en la vorera
l'herba es secà
i es revoltà
sa cabellera.
I els arbres són
d'un sol pregon
la immòbil presa;
tot el brancatge acota el front,
igran feresa
dins mi es difon.
Sóc no sé on,
re no es palesa.
Res ni ningú
no se m'enduu.
La mà amorosa,
l'esguard serè i el pas segur,
la remorosa
parla d'algú
que alcor tan nu
fos venturosa,
tot, lentament,
sens frisament,
fuig de ma ruta.
Pel món tingués com el morent
l'ànima eixuta,
i aquell frement
deseiximent
que res no immuta!Comentari:El pendís” pertany a L'alta llibertat, de 1920.
L'alta llibertat planteja el tema de la dona artista, que busca la seva identitat en la societat.
El tema d'”El pendís”, enconcret, és la reflexió sobre la dificultat de trobar aquest espai físic i mental.
Anuncia el conflicte en la primera estrofa (el privilegi de dedicar-se a “ésser i sentir”, d'atendre a lacreació), es contraposa, en el present, en un concís “Mes ara”, que dóna inici a la reflexió interna, a la lluita psicològica i mental per guanyar la partida, la qual es concreta en l'oposició dalt/ baix de les estrofes següents.
La vida de la poeta rodola per un pendent. “Un pas amunt i en llisco sis”. “Si em vull salvar, / bé cal pujar”.
El seu estat de revolta no pot amagar laconfusió (“Sóc no sé on”) i la desolació, posades en evidència en la imatge final del moribund.
De rima regular segons l'esquema aabAbaab, cada estrofa combina el vers de 4 síl·labes amb...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.