catalan

LLENGUA CATALANA ORAL




Penoses Passions Negatives
La negativa a acceptar la devolució a Catalunya d’uns documents robats en la
postguerra és una negativa passional. La negativa a reconèixerque el català i
el valencià són la mateixa llengua és una negativa passional. ¿És dolent tenir
actituds passionals? No sempre.
El problema apareix quan la passió es dispara contra allò que ésjust. Contra el
que és raonable. Quan l’apassionament s’enfronta a una evidència per negarla. I aleshores l’apassionament cau en la demagògia i fomenta tota mena de
mals.
Salamanca és una ciutat que téuna antiga història de cultura i d’intel·ligència.
¿Què ha passat perquè el seu alcalde actual posi tanta passió al servei de la
ignorància o de la mala fe? Abans de ser alcalde “comprenia” lareivindicació
de la Generalitat de Catalunya. Ara es pot dir que amenaça amb la violència
per no tornar uns documents, dels quals silencia, sistemàticament, que van ser
aconseguits en un acte desaqueig, i que en moltes ocasions van servir per
perseguir els seus propietaris legítims. El fet de ser alcalde, ¿ha fet que la
passió electoral li esborri el que sabia?
Una comissió d’expertsindependents ha dictaminat que els papers requisats
han de ser tornats. Els documents no són pas propietat de l’alcalde ni de la
seva ciutat, però ha proclamat imperialment que no en deixarà sortir cap, “hodigui qui ho digui”.
Les raons argumentades no aturen els apassionats, siguin civils, eclesiàstics,
militars o polítics. És el cas del Govern valencià, que ha amenaçat els qui
defensin un fetlingüístic tan reconegut pels experts de tot arreu –i pobres
experts, que tenen com a norma el rigor!- com que el català i el valencià són la
mateixa llengua. I avisa el PP que si l’Acadèmia valencianagosa afirmar-ho, la
portarà als tribunals. Ja podríem portar-hi, per començar, la Real Academia
Española.
¿S’ha vist mai en democràcia que un òrgan de govern prohibeixi el dictamen
propi d’uns...