Catedrático

AQÜEDUCTES

Jorge Gómez 4ºC

Aqüeductes romans

Un aqüeducte és una construcció elaborada per l'ésser humà per a transportar aigua en gran quantitat d'un lloc a un altre. L’objectiu d’aquestes construccions era satisfer la demanda dels pobles per tal de poder tenir aigua per les seves activitats.Per a transportar aquesta aigua, que procedia dels rius, feien servir un mecanisme decanalitzacions. Aquestes tant podien ser per sota terra, excavades a la roca de les muntanyes o amb canonades de pedra, ceràmica o plom.Els aqüeductes eren construïts de manera que s’aprofités la inclinació del terreny per a que l'aigua tingués la velocitat desitjada i així evitar el cúmul de sediments i impureses. A més, per a sobrepassar els obstacles naturals, es feien construccions en fileres d’arcssobreposades.
Els romans van construir nombrosos aqüeductes (llatí) Aquaeductus, sing.Aquaeductus) per a proporcionar aigua a les ciutats i els llocs industrials. Aquests aqüeductes estaven entre els grans èxits d'enginyeria del món antic, i van establir un estàndard no igualat per més de mil anys després de la caiguda de l'Imperi Romà . Moltes ciutats encara mantenen i fan servir els anticsaqüeductes avui en dia, encara que els canals oberts han estat normalment reemplaçats per canonades.
Els romans típicament van construir nombrosos aqüeductes per servir a qualsevol gran ciutat en el seuimperi, així com moltes ciutats petites i centres de producció industrial. La mateixa ciutat de Roma, sent la ciutat més gran, tenia la major concentració de aqüeductes, amb aigua proporcionada per onzeaqüeductes construïts al llarg d'un període de cinc-cents anys. Els estudiosos han arribat a predir la mida de la ciutat per la seva abastament d'aigua. Proporcionaven aigua potable i nombrosos banys i fonts a la ciutat, així com finalment es buidaven en serradores, on ocupaven la seva última funció la remoure les deixalles. Els mètodes de construcció estan ben descrits per Vitruvi en la seva obra DeArchitectura escrita al segle I aC El seu llibre va ser de gran ajuda per Frontí, un general que va ser nomenat a finals del segle I per administrar els molts aqüeductes de Roma. Va descobrir una discrepància entre la presa d'aigua i el que es proporcionava causada per les canonades il·legals inserides en els canals per distreure les aigües, i va adonar dels seus esforços per millorar i regularel sistema a l'emperador Nerva la fi del segle I. El relat de la seva investigació és conegut com De aquaeductu.
Un aqüeducte arrenca en un sistema de captació d'aigua. L'aigua passa de forma controlada a la conducció des d'un dipòsit de capçalera (caput aquae). La construcció d'un aqüeducte exigeix l'estudi minuciós del terreny que permetrà escollir el traçat més econòmic per permetre un pendentsuau i sostinguda sense allargar massa el recorregut de l'obra. S'usen canals oberts (riui) sempre que resultava possible i només en comptades ocasions es recorre a la conducció sota pressió.
El canal s'acomoda al terreny per diferents procediments. Sempre que fos possible, transcorria sobre el sòl recolzat en un mur (substructio) en què es practiquen clavegueres per facilitar el trànsit normalde les aigües de superfície. Si el terreny s'eleva, el canal queda soterrat (riuus subterraneus) i forma una galeria subterrània (specus) excavada directament a la roca o construïda dins d'una rasa. Quan s'ha de vèncer una forta depressió, es recorre a la construcció de complicats sistemes d'arcuacions (arcuationes) que sostenen el canal i el mantenen al nivell adequat.
En tot cas, sempre quel'aigua es destina al consum humà, el canal està cobert per voltes, falses voltes, plaques de pedra o tègules.

A la península Ibèrica hi destaquen cuatre aqüeductes:

Aqüeducte de les Ferreres :Aquest aqüeducte, també anomenat com el pont del Diable, és un pont romà que transportava aigua del riu Francolí a la ciutat de Tàrraco. Situem aquest pont entre l’any 36 a.C i el 41 d.C. Té una...