Cmc. Avantatges Dels Biomaterials

1. Definició i classificació dels biomaterials:
El biomaterial es aquella substància o combinació de substàncies creades per actuar interfacialment amb sistemes biològics amb l’objectiu d’avaluar, tractar, millorar o substituir algun teixit, òrgan o funció del organisme humà. Encara que de vegades utilitzen el terme “biomaterial” en un sentit més obert de qualsevol objecte en relació en lamedicina.

1.1. Classificació dels biomaterials segons:
• Depenent del seu origen:
o Naturals: son materials complexos, heterogenis i difícilment caracteritzables i difícils de processar. Poden ser la llana, la seda..
.
o Sintètics: aquests tipus de biomaterials s’anomenen biomèdics per poder diferenciar-los dels biomaterials d’origen natural.(metalls, ceràmica i polímers)
• Depenent de laseva estructura:
o Metalls i aliatges: un aliatge és una barreja de dos o més metalls, Colbat-Crom. Alumini-Zinc...

o Polímers: gràcies a la seva fàcil manipulació, el seu costi la seva efectivitat, ara són una font important per a l’obtenció de biomaterials.
 Biomaterial Biodegradable: és aquell que es descompon després d’un temps dintre de l’organisme.
 Biomaterial Bioabsorbible: ésaquell que l’organisme és capaç de metabolitzar i resintetitzar en compostos que poden ser absorbits(proteïnes) o que són expulsats totalment del l’organisme.

o Ceràmic: són compostos policristal•lins, normalment inorgànics, habitualment reben el nom de Bioceràmics.
 Bioceràmic absorbible: és aquell que l’organisme és capaç de metabolitzar i resintetitzar en compostos que poden serabsorbits(proteïnes).
 Bioceràmic no absorbible o inert: és aquell que l’organisme no es capaç de metabolitzar ni de resintetitzar en compostos que poden ser absorbits, però no són tòxics, ni causen al•lèrgies ni reacció secundària.
 Bioceràmic amb superfície de reacció: és aquell que l’organisme utilitza només per un temps a causa de les seves propietats.

o Compostos: un biomaterial és un compostsòlid que conté dos o més components units per formar una estructura íntegra.

o Material biològic: està format per pell natural, artèries, venes i altres components que són utilitzats com teixits.


o Biomaterials inerts: aquests materials són acceptats pel cos, ja que biològicament són inerts, a més poden resistir llargs períodes de temps en un entorn corrosiu.

o Biomaterials interactius(Bioactius): és aquell que proporciona una resposta biològica específica en la interfase del material, que resulta en la unió entre el material i el teixit.


o Biomaterial viables: són biomaterials biodegradables o bioabsorbibles, i es dissenyen per degradar-se gradualment i d’aquesta manera poden ser reemplaçats pel teixit hoste.

2. Aplicacions sanitàries i requeriments dels polímersbiomèdics.

2.1. Actualment la creació de biomaterials ens ajuda a desenvolupar un futur més industrialitzat i ple de canvis en l’àmbit mèdic. Aquests canvis generen millores, que les podem observar des de l’any 1860 amb la introducció de les tècniques quirúrgiques asèptiques. A principis de l’any 1900 s’apliquen per primer cop plaques òssies fetes de metall amb la finalitat de separar trencaments ofractures. Durant els anys següents els aliatges metàl•lics constitueixen la única forma de biomaterials en ús, on les seves aplicacions eren des de reparacions òssies fins a sistemes d’alliberació de medicaments. Fins la segona Guerra Mundial eren els únics biomaterials, però després d’aquí es produeixen els polímers, enfocats cap a la medicina. L’any 1940 el metilmetracrilato va ser dels primerspolímers utilitzat en la medicina, utilitzat per a la reparació de la còrnia humana. L’any 1950 es va crear el primer cor artificial que es va portar a la pràctica l’any 1960. Des de aquell moment els polímers s’han transformat en una part fonamental del desenvolupament dels polímers gràcies a la seva fàcil manipulació i la seva gran efectivitat en tots els camps on es treballada.
Hi ha...