Com Un Foc Invisible

ÍNDEX
· “Que sigui la meva ànima”|Pàg. 3 i 4|
· “Entre l'herba i els núvols”|Pàg. 5-10|
· “Arbor Mortis”|10 i 11|
· Bibliografia|Pàg. 12|
2
"QUE SIGUI LA MEVA ÀNIMA...”
"Que sigui la meva ànima la corda d'un llaüt
per sempre igual i tensa
i que el destí no em pugui arrencar, decebut,
sinó una sola nota, invariable, immensa.
Una nota molt greu i molt constant. Vençut
no sigui maiel clau que tiba i que defensa
la viva pulcritud
de la vibració d'una corda ben tensa.

Sóc tan sovint com una corda fluixa i vençuda
que vibra malament!
Amb un ritme feixuc, engavanyat i lent,
àtona, corrompuda,
corda desafinada, la meva ànima ment.
Quants cops l'hauria volgut muda
per no sentir la música falsa del seu accent!

Senyor, ¿Tu no voldries
reblar les torquesdels meus extrems afeblits
perquè mai no s'afluixin les meves melodies?
Jo vull ésser constant en els plors i en els crits,
i cantar sempre igual, ignorant les follies,
els dalers, els neguits,
el corb que sobrevola l'estepa dels meus dies…
Jo vull ésser com tu, o corda que diries
que sempre et polsen uns mateixos dits."
(1937)
Aquest poema té tres estrofes de vuit versos totsexcepte l'ultima estrofa que en té set. Aquest poema és irregular ja que podem trobar versos alexandrins, sextets, decasíl·labs i cobles. En la primera estrofa l'estructura és 12(6+6)A, 6b, 12(6+6)A, 6b, 12(+6+)A, 12(6+6)B, 6a, 12(6+6)B. La rima és consonant i en el primer, tercer, cinquè i setè vers és masculina, ens els altres la rima és femenina.
3
En la primera estrofa l'autor demana que vol quela seva ànima sigui la corda d'una guitarra per a que el destí no el pugui destençar mai i estigui sempre firme i no deprimit. Vol estar sempre segur i no deixar-se vèncer encara que passi molt temps. En l'estrofa següent es refereix a ell mateix com una corda fluixa donant a entendre que el que realment li passa és que té tendència a ser pessimista i es deixa vèncer amb facilitat i que creu quetot el que fa està mal fet. I voldria dir el que realment sent sense amagar res. En la tercera estrofa el poeta li pregunta a Déu que si podria apretar-li les cordes per ser fort i rígit i poder parlar amb claredat. També en aquesta estrofa podem veure que és una persona no estabilitzada emocionalmenti voldria estar tranquil, sense patiments ni aigoixes, és a dir, tenir una vida plàcida ideixant-se de bogeries, desitjos i preocupacions. Vol oblidar-se de la mort que sap que l'espera. Torres li diu a Déu que vol ser com ell, osigui, tenir una constància en la vida i mantenir-se en la mateixa linia de vida.
El tema d'aquest poema és la vida. L'autor demana una tranquil·litat d'esperit, tot i sabent que la mort li està arribant.
Màrius Torres parla amb decisió ja que té clar que, ell, elque vol és una vida en concret i també parla amb una mica de desesperació perquè és algo que li sembla impossible i per aquesta raó també té una actitud de resignació.
La llengua poètica que utilitza és d'un nivell estàndard i col·loquial, però tot i així podem veure com també usa algunes paraules cultes com: “llaüt”(guitarra), “feixuc”(pesat), “engavanyat”(privat), “reblar”(tensar), entred'altres. El camp semàntic més utilitzat és “la música”: “corda”, “llaüt”, “nota”, “clau”, “vibració”, “ritme”, “desafinada”, “múscia”, “melodies”, “cantar”, “polsen”.
Els recursos que l'autor utilitza són variats, ja que podem torbar des de encavallaments con “Que sigui la meva ànima la corda d'un llaüt per sempre igual i tensa i que...”, fins personificacions “que el destí no em pugui arrencar..”,passant per metàfores com “Que sigui la meva ànima la corda d'un llaüt..” o “Vençut no sigui mai el clau que em tiba..” o “música falsa”. També hi trobem comparacions com “Sóc tan sovint com una corda fluixa i vençuda..”. Hi observem una apóstrofe: “Senyor..”. A més a més tot el poema és una hipèrbole.
4
“ENTRE L'HERBA I ELS NÚVOLS”
“El diaQue vives semblen entre l'herba i els núvolsles ombres...