Comentar de text Ausias March QUI NO ES TRIST DE MON DICTAT NO CUR

AUSIÀS MARCH
QUI NO ES TRIST DE MON DICTAT NO CUR


Ausiàs March (Regne de València, 1400 - València, 3 de març del 1459) va ser un poeta i cavaller valencià medieval. Originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. Es va casar dues vegades i va morir sense descendència. Les influencies del trobador van serl’herència trobadoresca, la tradició escolàstica medieval, la influencia italiana i humanista (dolce stilo nuovo) i la literatura clàssica. I sobretot la seva experiència sentimental.
El títol de l’obra es Qui no es trist de mon dictat no cur. El tema que abarca són els sentiments del jo poètic envers l’amor. Ens mostra sentiments de tristesa, d’angoixa i de delit alhora.
En la primera estrofa el jopoètic ens explica que qui no hagi estat mai trist no intenti entendre els seus poemes, però que el que si que ho està, que s’identifiqui en aquests. Ens explica que està trist, te preocupacions, que està fora de seny, i que aquest dolor el causa l’amor.

En la següent estrofa ens diu que dins els seus pensaments entristits, hi ha una part que ha estat feliç. Diu que quan està enamorat, es comsi el món no existís, però quan intenta veure les intencions de l’amor, aquesta felicitat es barreja amb el dolor.

En la tercera estrofa el jo poètic intenta expressar el que faria per amor. Ens explica que ell seria capaç de fer el que fos per amor, i que ningú s’ha de compadir perquè es el que ell ha decidit. Tot i que després això comportés dolor, ell seria capaç de patir-lo també.

En laquarta estrofa, el jo poètic ens explica que es estrany que vulgui estar trist però diu que aquesta tristor portarà altres delits.

En la cinquena estrofa ens explica que molta gent el prendrà per ximplet, però ell diu que ha viscut aquest sentiment i el té molt present, sap que porta tant dolor com plaer. Ens diu que sense haver-ho viscut no es pot saber el plaer i els sentiments que comportaestimar i ser estimat.

A la tornada descriu a la seva estimada com la mes bella i la mes perfecte d’entre tots els cards, i diu que per ella a arribat a tals extrems i que ha acabat vençut. Eleva l’amor i l’anomena poder de força infinita.

Es tracta d’una poesia èpica, composta per cinc octaves més una tornada de quatre versos. Té versos decasíl·labs catalans d’art major i la rima esconsonant i creuada. Conté sinalefes i elisions en els versos 1-3-9-23-37-39-40.
El jo poètic es el propi autor Ausiàs March, qui mostra uns clars sentiments d’angoixa envers l’amor.


En aquesta obra podem trobar figures retòriques com antítesis, el poeta expressa idees contraries constantment. També podem trobar hipèrboles, ja que tendeix a exagerar cada situació i els sentiments que està patint.Finalment trobem moltes paradoxes, ja que el poeta porta moltes situacions a nivells fora de lo comuns o contraris al sentit comú. No trobem tòpics literaris.
Per concloure, el jo poètic mostra sentiments d’angoixa i tristesa envers el dolor que li provoca l’amor no correspost. Deixa clar que seria capaç de fer qualsevol cosa per aquest. Arriba a nivells extrems per aquesta causa. Entra en un mónde paradoxes i sense sentit comú.
Personalment, trobo que es un poema difícil d’entendre per la llengua i el tipus d’obra, però que deixa clar els sentiments o el que intenta expressar l’autor.


























VERSIÓ ORIGINAL
Qui no_es trist de mos dic/tats no [cur]
O'n al/gun temps que si/a trist es[tat]
E lo qui_es de mals pas/sio[nat]Per fer se trist no ser/que loch [scur].
Li/ja mos dits mos/trant pen/sa tor[ba]da
Sens al/gun art e/xits d'hom fo/ra [seny],
E la ra/ho qu'en tal do/lor m'en/[peny]
A/mor ho sab quin es la cau/sa s[ta]da.

Al/gu/na part e mol/ta_es tro[ba]da
De gran de/lit en la pen/sa del [trist];
E si les gents ab gran do/lor m'an [vist]...