Comentario Cine Alemán Ii Guerra Mundial

EL CINEMA ALEMANY DURANT LA II GUERRA MUNDIAL
L’any 1940, la producció cinematogràfica alemanya va disminuir en un 50% per culpa de la guerra i del reordenament de l'economia del país i, principalment, per poder satisfer les necessitats bèl·liques que requeria l’exèrcit alemany en aquell moment. Però tot i així, el nombre d’espectadors no va disminuir ja que molts d’ells necessitaven trobaransiosament alguna forma de distracció que els fes oblidar la situació en la què es trobaven. En aquell moment, els arguments cinematogràfics més freqüents comprenien històries èpiques del passat alemany, especialment de les glorioses èpoques de Federico el Gran, com ara El Gran Rei i Kolberg i sempre eren supervisats i aprovats per Goebbels.
Alemanya, durant el període de la II Guerra Mundial vatenir una indústria cinematogràfica nacionalitzada. La nacionalització de films, era el primer objectiu que tenien els alemanys, amb la finalitat d’impulsar l'exportació de pel·lícules alemanyes que reflectien el poder que tenia l'exèrcit alemany. L’altre objectiu era el de restar influència a la filmografia nord-americana que en aquell moment era molt popular. Tot i així aquests objectius no es vanassolir perquè les produccions alemanyes no van ser acceptades a l'exterior. De fet, el constant descens en l'exportació i l'increment dels costos de producció, va ser el causant de que Paul Joseph Goebbels, ministre de propaganda de l’Alemanya nacionalsocialista, nacionalitzés completament la indústria cinematogràfica.
Max Winkler, Comissari del Reich del cinema alemany, va ser l’encarregat dedissenyar un programa d'estabilitat financera per a la indústria cinematogràfica. Va decidir crear un monopoli empresarial, en el qual l’empresa Kautio Treuhand GmbH, es cuidava de coordinar totes les empreses de producció i distribució cinematogràfica. A més, poc després de la creació de la Kautio, aquesta es va fer amb productores com la UFA, Tobes i moltes altres. Aquest projecte va començar demanera positiva, però l'esclat de la guerra va ocasionar problemes en la indústria cinematogràfica. El problema principal de la indústria cinematogràfica de llavors era l’escassetat de materials. És per això que la UFA Film GMBH, l’any 1941 va assumir el control de tota la indústria alemanya. A partir d’aquí, es va crear un model d’organització vertical, el director del qual era Fritz Hippler. Lafunció principal d’aquest departament estatal era centralitzar totes les operacions. Aquestes operacions estaven dirigides pel dictador Adolf Hitler i per aliats d’alts càrrecs. És més, queda molt clar que durant l’era del nazisme, els dos personatges més destacats i que van jugar el paper més important van ser Adolf Hitler i Goebbels. Per tant no és d’estranyar que Hitler, juntament amb Goebbelscreien que els noticiaris eren els instruments de propaganda més eficaços, perquè informaven molt clarament sobre el que passava.
Abans de la guerra hi havia una oficina de premsa que volia donar als noticiaris un caràcter oficial, i era allà on es tractava aquella informació. Però, després la cosa va canviar ja que Hitler i Goebbels van crear un noticiari filmat, dedicat tant a la propagandainterior com a l’exterior. Per tant, el que pretenia aquest noticiari era monopolitzar a Europa les actualitats cinematogràfiques del moment. Això ho van fer a través de la informació visual que contenia el missatge del noticiari, que era bàsicament informació manipulada.
En un inici va ser fàcil encarregar-se del tema de la propaganda per dues raons: el conflicte era un aspecte important delnacionalsocialisme i la segona raó: es van aprofitar les victòries de la Blitzkrieg (en català, Guerra Llampec). Els noticiaris es van convertir en un bon mitjà que servia per mostrar l'avanç de les tropes alemanyes i s'insistia molt en el fet que els alemanys obtindrien la victòria fàcilment. Com ja he dit abans, aquesta propaganda estava manipulada i moltes vegades les imatges que es mostraven no...