Conclusions De Novel·La Catalana S.Xix
Páginas: 3 (593 palabras)
Publicado: 26 de enero de 2013
NARRATIVA CATALANA DEL XIX. ASPECTES GENERALS
CONCLUSIONS
1.
2.
3.
4.
5.
6.
L'apari ció, o reapari ció, de la narrati va en català es produei x en un context cultura l anòmal(encara decadent, però amb signes de recuperaci ó de la identitat catalana). Dit d'un a altr a mane ra: el prob lema més greu és la falt a de trad ició i la temp tati va primera de superació d'aquestproblema es deu a l'esperit de Renaixença. Fins al 1862 no trobem narrati va (novel . la) en català. Per entendr e la seva aparic ió cal con sid era r els ant ece den ts "re nai xen tis tes " (id entifi cac ió lle ngu a/p àtr ia, reivindicació històrica) i les tensions internes d'un gènere: la novel·la històrica. Primer cicle de desplegame nt de la narrativa: novel·la històrica, articles decostums. La nove l·l a hist òric a, més "cul ta"; l'ar ticl e de cost ums, "més popu lar" . De fet, genera litzan t, podrí em parlar d'una tensió entre uns models més cultes (patri cis) i uns altres méspopular s. Però es tracta d'una tensió que no es manifes ta linial ment: hi ha molts punts de contacte. En aqu est prim er cicl e, dues deb ilit ats: la moti vac ió patr iòti ca de la novel·la his tòr icai la no asp ira ció lit erà ria de l'a rti cle de cos tum s. La novel·la nei x condemna da a tenir un públic restringi t. Els gèneres vehicula ts pel periòdic popular poden aspirar a un públic mésampli. Les limit acion s de la narra tiva catal ana (en catal à) no són només de lleng ua o de púb lic , sin ó tam bé de mat èri a. La mat èri a ser à men est ral -urb ana o pag esa - muntanyesa. Estrobarà a faltar la burguesa-ciutadana. El segon cicle de narrativ a (finals del 70) ve determin at per a) la consolid ació, però amb més grau d'ob ertu ra, dels idea ls de la Rena ixen ça, b) la diversif icac ió dels gène res, c) la defe nsa del conr eu del cata là com a llen gua de la soci etat , i d) la resposta — desigual—al repte de reflectir realment la societat.
7.
8. 9.
10.
El...
CONCLUSIONS
1.
2.
3.
4.
5.
6.
L'apari ció, o reapari ció, de la narrati va en català es produei x en un context cultura l anòmal(encara decadent, però amb signes de recuperaci ó de la identitat catalana). Dit d'un a altr a mane ra: el prob lema més greu és la falt a de trad ició i la temp tati va primera de superació d'aquestproblema es deu a l'esperit de Renaixença. Fins al 1862 no trobem narrati va (novel . la) en català. Per entendr e la seva aparic ió cal con sid era r els ant ece den ts "re nai xen tis tes " (id entifi cac ió lle ngu a/p àtr ia, reivindicació històrica) i les tensions internes d'un gènere: la novel·la històrica. Primer cicle de desplegame nt de la narrativa: novel·la històrica, articles decostums. La nove l·l a hist òric a, més "cul ta"; l'ar ticl e de cost ums, "més popu lar" . De fet, genera litzan t, podrí em parlar d'una tensió entre uns models més cultes (patri cis) i uns altres méspopular s. Però es tracta d'una tensió que no es manifes ta linial ment: hi ha molts punts de contacte. En aqu est prim er cicl e, dues deb ilit ats: la moti vac ió patr iòti ca de la novel·la his tòr icai la no asp ira ció lit erà ria de l'a rti cle de cos tum s. La novel·la nei x condemna da a tenir un públic restringi t. Els gèneres vehicula ts pel periòdic popular poden aspirar a un públic mésampli. Les limit acion s de la narra tiva catal ana (en catal à) no són només de lleng ua o de púb lic , sin ó tam bé de mat èri a. La mat èri a ser à men est ral -urb ana o pag esa - muntanyesa. Estrobarà a faltar la burguesa-ciutadana. El segon cicle de narrativ a (finals del 70) ve determin at per a) la consolid ació, però amb més grau d'ob ertu ra, dels idea ls de la Rena ixen ça, b) la diversif icac ió dels gène res, c) la defe nsa del conr eu del cata là com a llen gua de la soci etat , i d) la resposta — desigual—al repte de reflectir realment la societat.
7.
8. 9.
10.
El...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.