Construcció de L'estat LLiberal

TEMA 2.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL:
EL REGNAT D’ISABEL II (1833-68).

1.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-40).
1.1.- Els dos bàndols: carlins i isabelins.
- Els absolutistes es neguen a reconèixer Isabel II com a reina (i a Mª Cristina com a regent) i proclamen rei a D. Carles Mª Isidre (Carles V), declarant la guerra civil.
- Els carlins:
· Són els seguidors de D. Carles,coneguts també com a tradicionalistes o apostòlics.
· Ideologia absolutista, ultrareligiosa (“Altar i Tron”) i foral (“Déu, Pàtria i Furs”), rebutjant el liberalisme (antiliberals) i la nova societat urbana.
· Composició: noblesa rural absolutista, clergat, camperols empobrits que havien perdut la propietat útil per les reformes liberals i artesans arruïnats.
· Geografia: zones rurals del País Basc,Navarra, l’interior de Catalunya, Terol i Castelló.
· Aliats: les potències absolutistes com Rússia, Prússia i Àustria (llunyanes).
· Líders militars: Zumalacárregui, Cabrera i Maroto.
- Els isabelins o cristins:
· Seguidors d’Isabel II i de sa mare, la regent Mª Cristina.
· Ideologia: liberals, amb els quals va haver de pactar la regent per a fer front a la guerra (homes i diners) a canvi dereformes liberals, però també alguns nobles i eclesiàstics fidels a Ferran VII, Mª Cristina i Isabel II.
· Composició: liberals (moderats sobretot), funcionaris, burgesos, noblesa latifundista fidel i alguns eclesiàstics importants.
· Geografia: les ciutats, tot el sud del país i les illes i Castella.
· Aliats: la Quàdruple Aliança liberal d’Anglaterra, Portugal, França i Espanya (més properai amb ajudes d’armes, diners i tropes).
· Líders militars: Espoz y Mina i, sobretot, Espartero.

1.2.- El desenvolupament de la guerra.
- Els carlins, desorganitzats en partides locals, controlen l’àmbit rural al País Basc, Navarra, interior de Catalunya i el Maestrat, amb les guerrilles com a tàctica militar.
- Amb aquestes bases, Zumalacàrregui al País Basc i Navarra i Cabrera al Maestrat iCatalunya formen un exèrcit carlí que controla el País Basc, però no aconsegueix entrar a les ciutats: Zumalacàrregui mor al setge de Bilbao (1835).
- En 1837 D. Carles entra a Espanya i organitza una expedició militar que arriba a les portes de Madrid, però no pot ocupar-la i es retiren.
- Després del retrocés del període 1835-36, des de 1836 els liberals s’imposen amb Espartero al cap(Luchana, 1836).
- Els carlins es divideixen en dos bàndols en veure que la victòria es queda molt lluny: els transaccionistes, partidaris d’un acord amb els liberals (Maroto), i els intransigents, més propers a D. Carles, radicalitzats i partidaris de lluitar fins el final (Cabrera).
- El general carlí Maroto pacta la rendició amb Espartero: el Conveni de Bergara (1839) suposa la rendició de Maroto acanvi d’integrar els oficials carlins en l’exèrcit i mantindre els furs bascos i navarresos.
- No tots els carlins accepten la rendició: D. Carles se n’anà a l’exili i Cabrera continua lluitant al Maestrat durant alguns mesos → el carlisme no és un problema resolt i reapareixerà en guerres successives (1846-49, 1872-76 i 1936-39).

2.- EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-43).
2.0.-Introducció.
- Aquest període es divideix en dues regències: Mª Cristina (1833-40) i Espartero (1840-43).
- Cal recordar els antecedents de períodes liberals: les Corts de Cadis (1810-14), amb la Constitució de 1812 que ara estarà novament vigent, i el Trienni Liberal (1820-23), sols deu anys abans i en la ment de tots i amb els liberals dividits en moderats i exaltats o progressistes.
- El liberalismeespanyol serà molt conservador, amb una escassa base social i amb pactes amb la noblesa per assolir els seus objectius, cosa que li suposà l’enemistat de gran part de la població i el va deixar en mans dels militars liberals.

2.1.- L’inici de les reformes liberals: l’Estatut Reial del 1834.
- Mª Cristina nomena un primer govern absolutista moderat (Cea Bermúdez al cap).
- La necessitat de...