Conte Literatura Medieval

Conte medieval
Per Eudald Reixach Sellarès.

Deixeu que em presenti. El meu nom és Herbert d’Edimburg i el
Marquès de Mataplana em féu portar des d’Escòcia per ser el músic del seu
castell quanva sentir a parlar sobre la meva virtuositat al cantar i tocar el llaüt.
Com ja se sap per aquestes terres, el Marquès comparteix un sentiment
de rebuig i menyspreu envers el seu enemic nat: Guillemde Berguedà. Aquest
fou desposseït del títol de vescomte que li corresponia per cometre un dels
pitjors actes de deshonor que conec. Ell va matar, i va matar a traició a Ramon
Folc III de Cardona.La qüestió, es que després de llevar-me sense mirar de despertar a mon
senyor, vaig sortir a fora el castell per empendre un dels meus habituals
passeigs matinals. M’agradava relaxar-me els diesen els quals actuava per
mon senyor, com era el cas. Aquell dia el Marquès tenia planejat un sopar i un
ball amb els seus amics més pròxims.
Durant un instant, els meus ulls es van tancar perassaborir millor amb
tots els meus altres sentits l’entorn que m’envoltava: Fresca olor de la rosada,
brisa matinal fregant suaument la meva pell, el so dels primers ocells cantant,
el gust de llibertatque deixava a la boca aquell cúmul de sensacions…
Però aquet moment de tranquil·litat i serena va esvaïr-se al sentir una
veu greu i atronadora cridar: “És ell! Agafeu-lo!”. En el temps que vaigtardar a
obrir els ulls, els quatre bandolers van tenir temps de col·locar-se al meu voltant
formant un semicercle, menys un d’ells que es va posicionar darrere meu per
amenaçar-me amb una daga vellai llardosa qe va apuntar contra el meu coll.
El bandoler que tenia just davant, va desenfundar un dels seus dos trabucs i va
apuntar-me directament al cap.
-Quin és el teu nom, miserable? – Vademanar amb arrogància.
-Sóc Herbert d’Edimburg jo! I vós qui sou? I què en vol de mi?
-Soc Guillem de Berguedà. – Em vaig quedar paralitzat. – De tu no en volem
res, no volem ni diners ni or ni...