contes de nadal
Páginas: 3 (729 palabras)
Publicado: 20 de enero de 2014
Un conte nadalenc
Dg, 8/12/2013 - Marta Nin
Fa molts anys, a Sibèria, hi vivia una velleta, tota sola, en una caseta de
fusta, enmig del bosc.
Una llarga nit d’hivern estava asseguda,agombolada amb una manta de
llana, bressolant-se en la seva atrotinada cadira. Mirava les flames de la
llar de foc.
De sobte, sentí picar a la porta. Engorronida, li feia mandra anar a veure
qui era iquè volia. Però es va aixecar i, passet a passet, s’encaminà a
obrir.
A fora hi trobà tres homes, vestits com reis i amb cara de savis.
Li digueren: “Disculpeu, babushka, fa molt de temps queviatgem, venim
del Nord, venim del Sud, de terra endins, de mar enllà... Busquem un
nadó, pobret pobret nuet nuet que ha nascut avui a Betlem i...”.
La velleta digué ras i curt: “Aquí no hi ha capnadó. Visc sola, jo, ben
sola”. I tancà la porta.
La babushka tornà a bressolar-se, entotsolada. Però barrinava dins seu
com era que tres homes savis vestits de rei busquessin un nenet pobre inu.
No aclucà els ulls en tota la nit.
Quan sortí el sol es va posar l'abric, el mocador al cap, les botes de neu
i marxà de casa amb un cistell. A dins hi havia la manteta de llana que la
marede la babushka havia trenat per al seu naixement. La manteta era
un regal per a aquell nen que devia ser ben especial.
Féu via passet a passet sense saber cap a on anar, perquè mai no haviasentit anomenar Betlem.
A Rússia conten que la babushka, avui dia, continua caminant, passet a
passet, nit i dia. Ha recorregut gairebé tots els racons del món.
Encara, però, no ha trobatl’Infant.
És llarg l’hivern rus.
(Molt lliurement adaptat de la tradició popular russa).
La nena que va donar vida al pessebre
Ds, 7/12/2013 - Sandra Buxaderas Sans
M'havia enfilat escales amuntper aferrar la bosseta amb el pessebre nou,
comprat l'any anterior a la Fira de Santa Llúcia: una Sagrada Família amb
bou i mula -tot i que el papa anterior es molestés en especificar que a...
Dg, 8/12/2013 - Marta Nin
Fa molts anys, a Sibèria, hi vivia una velleta, tota sola, en una caseta de
fusta, enmig del bosc.
Una llarga nit d’hivern estava asseguda,agombolada amb una manta de
llana, bressolant-se en la seva atrotinada cadira. Mirava les flames de la
llar de foc.
De sobte, sentí picar a la porta. Engorronida, li feia mandra anar a veure
qui era iquè volia. Però es va aixecar i, passet a passet, s’encaminà a
obrir.
A fora hi trobà tres homes, vestits com reis i amb cara de savis.
Li digueren: “Disculpeu, babushka, fa molt de temps queviatgem, venim
del Nord, venim del Sud, de terra endins, de mar enllà... Busquem un
nadó, pobret pobret nuet nuet que ha nascut avui a Betlem i...”.
La velleta digué ras i curt: “Aquí no hi ha capnadó. Visc sola, jo, ben
sola”. I tancà la porta.
La babushka tornà a bressolar-se, entotsolada. Però barrinava dins seu
com era que tres homes savis vestits de rei busquessin un nenet pobre inu.
No aclucà els ulls en tota la nit.
Quan sortí el sol es va posar l'abric, el mocador al cap, les botes de neu
i marxà de casa amb un cistell. A dins hi havia la manteta de llana que la
marede la babushka havia trenat per al seu naixement. La manteta era
un regal per a aquell nen que devia ser ben especial.
Féu via passet a passet sense saber cap a on anar, perquè mai no haviasentit anomenar Betlem.
A Rússia conten que la babushka, avui dia, continua caminant, passet a
passet, nit i dia. Ha recorregut gairebé tots els racons del món.
Encara, però, no ha trobatl’Infant.
És llarg l’hivern rus.
(Molt lliurement adaptat de la tradició popular russa).
La nena que va donar vida al pessebre
Ds, 7/12/2013 - Sandra Buxaderas Sans
M'havia enfilat escales amuntper aferrar la bosseta amb el pessebre nou,
comprat l'any anterior a la Fira de Santa Llúcia: una Sagrada Família amb
bou i mula -tot i que el papa anterior es molestés en especificar que a...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.