cvalderon de la barca

Pedro Calderón de la Barca (Madrid, 17 de gener de 1600 – Madrid, 25 de maig de 1681) és un autor dramàtic de la literatura espanyola enquadrat dins l'anomenat Segle d'or espanyol, concretament al Barroc. Va ser sacerdot, famós escriptor de la cort i autor d'obres de teatre, incloses exemples de tragèdia, comèdia i actes sacramentals. Algunes de les seves obres més conegudes són El alcalde deZalamea i La vida es sueño.
Es va distingir com a soldat al servei del Duque del Infantado a la guerra dels trenta anys durant el setge d'Hondarribia de 1638 i a la Guerra dels Segadors. Ferit durant la batalla de Lleida de 1642, va obtenir la llicència absoluta el 1642 i una pensió vitalícia.
Taula de continguts
1 Obres famoses
2 Temes
3 Estil
4 Obres de creació basades en les de Calderón
5Enllaços externs
Obres famoses
La vida es sueño
El alcalde de Zalamea
El médico de su honra
La dama duende
El gran teatro del mundo
Temes
Els temes de Calderón són els típics del barroc i estan envoltats de pessimisme existencial. Es pregunta sobre què és la realitat, sobretot tenint en compte els enganys de la societat, ja que tota la vida sembla un somni. L'individu està asfixiat pelsconvencionalismes i les enveges, que no el deixen ser lliure ni mantenir els seus principis, entre els quals destaca l'honor. La religió ocupa un paper central: defensa una pietat autèntica i respectuosa amb els dogmes del catolicisme. L'amor apareix com el motor de l'acció per als personatges, caracteritzats per un parell de trets del seu caràcter que els fan propers a l'arquetip.
Estil
Calderónfa girar tota l'obra al voltant d'un dilema existencial que pateix un personatge. Escriu en vers i amb abundància de monòlegs simbòlics. La seva recerca formal l'emmarca dins el culteranisme, amb una llengua plena de metàfores, referències literàries i musicalitat. S'inspira en Lope de Vega en la concepció de l'acció dramàtica i l'escenografia (a la que dóna més importància).
Obres de creacióbasades en les de Calderón
Celos aún del aire matan (1660), Ni amor se libra de amor (1662), La estatua de Prometeo (1670), El hijo del sol, Faetón (1675), Contra el amor desengaño(1679) i Hado y divisa de Leonido y Marfisa (1680), òperes amb llibret de Calderón i música de Juan Hidalgo.
Música per a El secreto a voces (1671) per Giovanni Maria Pagliardi.
Aldimiro overo, Favor per favore (1683) iLa Psiche o vero Amore innamorato (1683), òperes amb música d'Alessandro Scarlatti i llibrets de Giuseppe Domenico de Totis, respectivament sobre XX i Ni amor se libra de amor.
La púrpura de la rosa (1701), òpera amb música de Tomás de Torrejón y Velasco i llibret de Calderón.
Fieras afemina amor (1724), òpera amb música de Giacomo Facco i llibret d'Alejandro Rodríguez.
Manos blancas no ofenden(1761), òpera de José de Herrando.
Isabelle et Fernand ou L'Alcalde de Zalaméa (1783), comédie mêlée d'ariettes de Stanislas Champein, amb llibret de L.-F. Faur sobre El alcalde de Zalamea.
Liebe und Eifersucht (1807), amb música d'E. T. A. Hoffmann i llibret d'A. W. Schlegel, traduït de La banda y la flor.
Ulysses und Circe (1807), òpera de Bernhard Romberg, a partir d'El mayor encanto, amor.Das Leben ein Traum (1818), òpera amb música de Friedrich Ludwig Seidel, sobre La vida es sueño.
Música incidental per a Der wundertätige Magus (El mágico prodigioso)(1865) de Josef Gabriel Rheinberger.
Dame Kobold (1870), òpera de Joachim Raff, amb llibret de Paul Weber sobre La dama duende.
Música incidental per a Der Richter von Zalamea (1883) d'Engelbert Humperdinck.
Pedro de Zalaméa(1884), grand-opéra de Benjamin Godard, amb llibret de Léonce Détroyat i Armand Silvestre, a partir d'El alcalde de Zalamea.
Dommeren i Zalamea (1892), òpera de Christian Frederik Emil Horneman, sobre El alcalde de Zalamea.
Der Richter von Zalamea (1899), òpera amb música de Georg Jarno i llibret de Viktor Blüthgen, sobre El alcalde de Zalamea.
Dues cançons de Der Richter von Zalamea (1904), amb...