Dani
Serà a Catalunya, pionera de la industrialització i,per tant, el lloc on hi havia més proletariat industrial, on va néixer el moviment obrer de l'Estat espanyol.
L'explotació que patien els obrers per part de la burgesia va fer-los reaccionar.Primer ho van fer de manera espontània, descoordinada i violenta, a través d'actes ludistes. Però a mida que van anar agafant consciència de classe, guiats per les doctrines socialistes, van anarorganitzant-se, primer amb els sindicats i després amb els partits polítics socialistes.
La lluita serà llarga i difícil, perquè havien d'enfrontar-se a governs dirigits per la burgesia. L'alternança degoverns burgesos moderats i progressistes va determinar la dinàmica del moviment obrer espanyol: períodes de repressió i clandestinitat es barregen amb períodes de legalitat i expansió. No ens had'extranyar. La instauració de l'estat liberal-capitalista, de caràcter burgès, no podia permetre, o només fins a un cert punt, el desenvolupament de l'obrerisme, molt més quan aquest estava influenciat perdoctrines revolucionàries que propugnaven el canvi de règim i posaven en perill, per tant, l'hegemonia política i econòmica de la burgesia.
El moviment obrer es va desenvolupar des de duesposicions ideològiques: el socialisme i l'anarquisme.
Pel que fa al socialisme (al principi de caire marxista), els socialistes espanyols van fundar el PSOE (1879) i la UGT (1888), partidaris de laparticipació política i l'acció sindical. Arran de la crisi revisionista, el socialisme queda dividit: d'una banda, els socialistes moderats, que renuncien a la lluita revolucionària i accepten el joc...
Regístrate para leer el documento completo.