Dansa I Espiritualitat

DANSA I ESPIRITUALITAT: Una bona relació per a l'educació del futur.
Reflexions personals

La dansa, una art espiritual

Des del meu punt de vista, l’art és una forma de conèixer la veritat. No només aprenem a partir de llibres i teories científiques, sinó que la dansa és també un forma de coneixement. Gadamer (1977), defineix el valor cognoscitiu i de veritat de l'art situant l'art al mateixnivell que la ciència. La veritat humana, segons Gadamer, és massa complexa com per ser explicada a través del procediment científic inductiu. L'art té la funció d'omplir el buit que la ciència deixa en l'explicació de la vida i per tant, pertany a les "ciències de l'esperit". Segons raonaments més recents de Damasio (1994), Defez (1993) i Pujol (2006) no hi ha cap dubte que l'art és una forma deconeixement perquè la raó i la emoció no poden funcionar per separat, sinó que treballen conjuntament. El pensament intel·lectual no és suficient per explicar o captar la veritat/realitat, ja que la cognició és també present en les emocions i els sentiments. Aquesta seria, una de les funcions de l'art.

Jo mateix, com a ballarí professional, m’atreveixo a dir que, quan ballo, em sembla entendremillor la vida i la meva existència. No sé si això té gaire sentit, però al ballar, sembla com si present, passat i futur es fusionessin, i és molt més fàcil comprendre el món d’aquesta manera. Relaciono això amb la infinitat de l’etern retorn del qual ens parla Nietzsche. I és que la dansa, és una bona tècnica per aprendre a estar present, ja que t’obliga a prestar atenció als teus moviments(respecte una música determinada), de l’espai i de l’energia pròpia i dels altres. La dansa, al ser un art, és creativa i engloba també la dimensió espiritual. L’art és doncs un instant en el qual hom pot descobrir el seu ser a través de la creativitat. Considero l’etern retorn com una possibilitat creativa d’assumir la responsabilitat de viure la vida plenament en el moment present. "Estar presents" ésun acte espiritual, ja que ens fa connectar amb el nostre veritable ser. Tolle (2005), en el seu llibre “the New Earth” ens parla del “cos interior” i de la energia que existeix en ell, això ho amb la teoria del vitalisme que és la base de la medicina oriental. Tolle (2005) ens parla de la connexió existent entre la consciència corporal, el moment present, i la curació: “Body awareness not onlyanchors you in the present moment, it is a doorway out of the prison that is the ego. It also strengthens the immune system and the body's ability to heal itself.”


Maurice Béjart, gran coreògraf del segle XX, considerava la dansa com a sagrada, ja que tot gest esdevé significatiu, conscient i present i per tant la dansa pot ser entesa també com una pràctica espiritual. Les arts marcials poden sertambé pràctiques espirituals ja que requereixen una forta connexió amb el moment present. Parlant des de la meva experiència com a estudiant en l’École Rudra de Maurice Béjart (promoció de 2008-2010), on practicava Kendo (art marcial japonès) 4 hores i mitja a la setmana, puc dir que aquesta tècnica em va ajudar a concentrar-me en el que estava passant en el moment present, i només d’aquestamanera podia evitar, en la lluita, que em vencessin. Maurice Béjart, de filosofia humanista, ens diu en l’entrevista exposada en la revista “Le Courrier de l’UNESCO" (Sommaire Gener del 1996): “Les arts martiaux nous suggèrent une façon de réintégrer notre corps dans le cosmos. Il ne s'agit pas de combat, de compétition mais d'une discipline intérieure, pour réguler l'énergie qui nous habite. L'hommeest soumis au flux et au reflux, au yin et au yang, au changement continu de l'un à l'autre et de l'autre à l'un.” La dansa, entesa com una meditació activa, podria representar aquesta "disciplina interior", com ens diu l'honorable Maurice Béjart, que ajudaria precisament a regular l'energia que "habita" ens els nens i nenes diagnosticats hipercatius a les escoles. No cal posar una etiqueta a...