Definicions Antropologia

Diccionari d’Antropologia.

Folklore
Quan vaig decidir escollir fer la definició de folklore, vaig pensar primer com la definiria jo abans de començar a mirar quina informació trobava.
Folklore es tot allò referent a la cultura popular, o sigui la dansa, la musica, els contes, les cançons, la saviesa popular, d’un poble, d’un col·lectiu que ha estat transmès de pares a fills, sobretot demanera oral i que perdura fins els nostres dies. El folklore, jo l’entenia erròniament que feia referència a pobles petits, i allunyats de les grans ciutats.
Segons el diccionari de la llengua catalana, folklore es el conjunt de tradicions (musicals, artístiques, culturals, etc…), de costums, de llegendes i de dites populars, o el seu estudi.
En sociologia, folklore es el terme general que incloucreences, costums y coneixements de qualsevol cultura transmesos per via oral, per observació o per imitació. Aquest conjunt de material es conserva i transmet de generació en generació amb constants canvis segons la memòria, la necessitat immediata o el propòsit del transmissor. El terme folklore va ser encunyat en 1846 por el antiquari anglès William John Thoms per substituir el concepte deantiguitats populars.
Els  folkloristes actuals distingeixen entre el folklore autèntic i altres manifestacions culturals com les cançons populars o les histories o llegendes del passat. Aquesta tipologia de material, considerat normalment pels mitjans de comunicació com part de la herència folklòrica, es definida per alguns folkloristes com coneixement popular o cultura popular. Però la tradiciófolklòrica i la popular es solapen, les formes populars utilitzen contínuament formes genuïnament folklòriques per inspirar-se i el coneixement popular a vegades arriba a ser tan conegut que els grups folklòrics l’adapten a la seva tradició oral.
Els estudiosos consideren que el folklore no es limita a les comunitats rurals, si no que també apareixen en les ciutats i que continuen sent part activadel aprenentatge de tots els grups, des de les unitats familiars a les nacionals, encara amb formes i funcions diferents. El folklore com activitat recreativa i conjunt d’afirmacions i creences no verificables continua viu. Els diferents objectius i procediments de investigació d’antropòlegs, sociòlegs, psicòlegs, lingüistes i escriptors han modificat considerablement la tendència anterior aconsiderar la literatura i les costums folklòriques com alguna cosa extravagant i romàntica o com alguna cosa inferior a la cultura tradicional. El folklore ha arribat a ser considerat com part del procés d’aprenentatge humà i com font important de informació per la historia de la humanitat. El material folklòric pot classificar-se en cinc grans àrees: creences, costums, relats, cançons, refranys, i artpopular. Les creences populars engloben tot tipus de idees sobre els temes que por tradició han preocupat a l’home, des de la causa i curació de infermetats fins l’especulació sobre la vida desprès de la mort, així com supersticions, màgia, endevinació, bruixeria i aparicions fantasmals o de criatures fantàstiques i mitològiques. Les costums comprenen tot el material relatiu a maneres en festes,jocs i danses, encara que també es refereixen a les relatives a cuina i vestimenta. Els relats inclouen balades i diferents formes de contes tradicionals i música tradicional, basats a vegades en personatges reals o esdeveniments històrics. Entre les cançons i refranys trobem nanes i rimes infantils, travallengües i endevinalles. L’art popular inclou qualsevol manifestació artística creada per elpoble de forma anònima i que expressa el caràcter de la seva vida en comunitat.

Bibliografia.
Diccionari de la llengua catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana,. Tercera edició.
Biblioteca Premium Microsoft Encarta 2006
(URL: http://mx.encarta.msn.com/ ( consulta març 2006))

Difusió Cultural
Per poder definir, agafaren un altre vegada el diccionari de la llengua catalana, i buscant...