Descentralització

En definitiva ens trobem, al menys en el cas gal·lès i escocès, davant d’una descentralització, que, si bé des de un punt de vista formal i jurídic és unilateralment reversible, des de instànciescentrals de l’Estat, seria, en canvi, en la pràctica, políticament irreversible sense el consentiment de l’ens territorial afectat.

El procés de devolution al 1998

El procés de devolution operaten els últims anys en el Regne Unit i plasmat jurídicamente amb les tres Actes aprovades pel Parlament de Westminster al 1998 es caracteritza per constituir un model asimètric i inacabat dedescentralització territorial.

En primer lloc és asimètric ja que no utilitza el mateix model pels tres territoris als que es dota d’autonomia. Així, mentres a Escòcia i Irlanda del Nord la descentralitzacióadopta la forma de legislative devolution, mitjançant l’atribució als seus òrgans d’autogovern de plena potestat legislativa i executiva, a Gal·les es va optar per la versió menor de l’executivedevolution, amb una Assamblea dotada exclusivament amb la facultat de dictar normes de desenvolupament de la legislació estatal.

En segon lloc, l’asimetria es posa de manifest des d’un punt de vistacompetencial. Escòcia està per davant en quant al grau d’autonomia competencial, seguida d’aprop per Irlanda del Nord i a molta distància de Gal·les. La desigualtat també es reflexa amb la utilitzacióintencionada de diferent terminologia pels diferents òrgans d’autogovern. Així mentres l’òrgan parlamentari escocès rep el nom de Parliament, a Irlanda del Nord i a Gal·les el terme que es fa servierés el de Assembly. Aquesta heterogeneïtat permetria parlar més d’una descentralització circumstancial que d’una descentralització asimètrica ja que amb cadascun dels models han vingut determinats perles circumstàncies polítiques i socioeconòmiques de cada territori.

Escòcia en la Unió

Des del Tractat de la Unió de 1707 fins l’efectiva posada en escena del procés de devolution al 1998, a...