Desenvolupament

DESENVOLUPAMENT



Virginia Bordal Beteta









1. DEFINICIÓ DE DESENVOLUPAMENT

En primer lloc, per a poder descriure què és el desenvolupament, hem de tenir en compte que podem trobar diverses definicions de varis autors, en aquest cas he volgut fer una definició pròpia a través de múltiples autors consultats. Generalment el desenvolupament fa referènciaa continuïtats i canvis sistemàtics a l’individu que es donen des de la concepció fins la mort (Shaffer, 2000). Des del meu punt de vista, podem dir que les capacitats psicològiques humanes es construeixen a partir d’una doble herència, la biològica que fa referència al concepte comú de desenvolupament, que es dóna de forma interna, natural, individual, universal i solitària, és a dir, es trobaals gens de les persones i per això no va lligat a la voluntat o consciència de la persona. Per tant podem dir que implica modificacions globals en la conducta ja que no es dóna per les situacions que vivim. Podem dir que aquest procés té una escassa relació amb l’educació ja que és un procés solitari en que cada un va pel seu compte. Generalment alguns factors explicatius poden ser la maduració,experiència genèrica i alguns mecanismes psicològics entre d’altres.
I per una altra banda, tenim la herència cultural que fa referència al concepte social i cultural del desenvolupament que és un procés intern, individual, social i cultural mediat pels altres. Un procés amb el qual els éssers humans arribam a construir-nos com a persones iguals a altres persones, però al mateix tempsdiferents a totes elles (Coll, 2001). Hem de tenir en compte que aquest procés és inseparable de la socialització, mitjançant la qual ens incorporam a una societat i a una cultura. Per tant, direm que és un procés personal però no solitari ja que ve mediat pels altres i pels instruments culturals. En aquest cas, alguns factors explicatius són l’experiència física i cultural-social i l’adquisiciód’instruments i sabers culturals.
Així que, per acabar amb aquesta definició, m’agradaria dir que en conclusió el desenvolupament al cap i a la fi és un procés unitari i global en el que convergeixen elements psicobiològics i social-culturals i que per tant consisteix en l’adquisició progressiva dels instruments i competències culturals del grup humà al que pertany.


2.CARACTERÍSTIQUES DEL DESENVOLUPAMENT NORMATIU

Pel que fa a les característiques del desenvolupament normatiu podem dir que es divideixen en quatre àmbits. En primer lloc, trobam el desenvolupament motor, que són canvis en el comportament i la expressió basada en el domini dels grups musculars corporals, és a dir, el desenvolupament de les habilitats motores globals, com per exemple aprendre a caminarals 12 mesos aproximadament, i les habilitats motores fines com atrapar un objecte amb 8 mesos. Es dóna progrés en el control voluntari del moviment, en la independència motriu, en l’estructuració i automatització de seqüències motrius, la construcció progressiva de l’esquema corporal i el progrés en l’orientació i l’organització de l’espai i el temps.
Trobam també el desenvolupamentcognitiu, que fa referència als progressos en la intel·ligència, el raonament i el pensament. Podem dir que el desenvolupament cognitiu es divideix en tres etapes principals. La primera és la intel·ligència sensorio-motora dels 0 als 2 anys, per exemple apareixen les raccions circulars que es comencen a donar aproximadament als 4 mesos. Després tenim l’etapa preoperatòria que es dóna dels 2 als 6-7 anysaproximadament, on per exemple podem veure un gran avenç en la captació d’invariants de tipus qualitatiu com les identitats i les funcions. La darrera etapa és la operatòria que es dóna dels 6-7 anys als 12, on per exemple ja es desenvolupen els esquemes d’acció interioritzada i reversible.
El tercer àmbit seria el desenvolupament de la comunicació i el llenguatge, que es basa en els...