difhuifh

1
Franz Kafka, La metamorfosi, traducció de Jordi Llovet, introducció i propostes de treball
d’Abraham Mohino i Balet, Barcelona, Les Eines, 2009.
[94]
El punt de vista
Amb la lectura dels primers paràgrafs ens hem acomodat a la veu o a les veus ―al punt de
vista narratiu- que ens conduiran durant tot el relat. Kafka opta per un narrador en tercera
persona que s’allunya singularment del’omnisciència tradicional, és a dir, d’aquell ull que tot
ho veu, que tot ho sap i que encarna, per aquest control absolut de l’univers humà, una idea
d’objectivitat. El narrador de La metamorfosi, malgrat que participa d’una condició semblant,
freda i gairebé pericial, d’objectivitat, filtra en aquesta veu el punt de vista polaritzant del
pensament i de la paraula de Gregor Samsa. No ho sap totcompletament, aquest intermediari:
l’horitzó narratiu queda regulat al més sovint per la perspectiva de les coses que pot percebre,
comprendre Í controlar Gregor Samsa, de manera que narrador i protagonista participen d’una
mateixa estranyesa davant del fet trasbalsador i inexplicable de la transformació.
Va sentir una lleugera punxada a la panxa; i movent l’esquena es va acostar al capçaldel llit
per poder aixecar millor el cap; va loca[95]litzar l’indret que li feia picor —era ple de nítids
puntets petits i blancs que no va saber explicar-se—, i volia gratar-se’l amb una cama, però
la va enretirar de seguida perquè aquell contacte va produir-li esgarrifances (pàg. 22).
1) Creieu que el narrador coneix les causes de la picor que pateix Samsa o les raons de
l’esgarrifança queaquest manifesta quan es grata? Quina frase d’aquest fragment penseu
que mostra més a la clara el to notarial que adopta el narrador?

De seguida es fa palès que el narrador reprodueix els pensaments de Gregor Samsa en estil
directe, vehiculant-los amb expressions que hi són habituals («va pensar», «es va dir», etc.).
D’aquesta manera dóna entrada a les fluctuacions de la consciència delprotagonista, a la
presencia freqüent i alterna, per tant, d’un «jo».
2) La transcripció literal dels pensament, de les paraules i, a partir d’un cert moment, del
sons que emet Gregor Samsa, la veieu com una forma de «mostrar» o com una forma de
«dir» o «explicar»? Quin efecte s’aconsegueix cedint veu al i personatge?

Ara bé, el procediment bàsic que Kafka fa servir per conduir nos cap a larepresentació de
l’experiència interioritzada del personatge (emocions i records, reflexions í fantasies) és el que
denominem estil indirecta lliure. Es tracta d’una variant de 1’estil indirecte en què, com és
lògic, es prescindeix de les cometes pròpies de la citació, però —i aquesta n’és la principal
característica- ometent, a més, els verbs de llengua («dir», «contestar», etc.); és a dir,s’esborren
les marques que expliciten les intervencions del personatge, d’una banda, i del narrador, de
l’altra. Es tracta [96] d’una confusió de veus relativa perquè el text inserit sense avís no perd
mai la naturalesa de la parla que escau al personatge.
Gregor en va tenir prou amb la primera paraula de salutació del visitant per saber qui era:
l’encarregat en persona. Per què havia d’estarcondemnat a treballar en una empresa en la
qual la més petita negligència despertava immediatament el recel més gran del món? És que
tots i cada un dels treballadors havien de ser per força uns dròpols? No podia haver-hi entre
ells ni un sol home lleial i fidel que, encara que hagués malversat al matí un parell d’hores
de feina, es turmentés amb uns remordiments de consciència tals que,precisament per això,
li resultés impossible llevar-se? (pàg. 27-28).

2
3) Reescriviu aquesta mostra redactada en estil indirecte lliure convertint-la en un text
d’estil indirecte. Repetiu després l’exercici, però passant el text a estil directe.
4) La presencia de l’encarregat a casa seva inquieta enormement Gregor Samsa (pàg. 28).
Raoneu si la manera en que se’ns fa participar del seu...