Dioclecià

Després de la crisi del segle III el segle IV coneix una recuperació política, social i econòmica, amb una monarquia clarament absolutista i basada en el dret diví -primer sancionat encara pels déuspagans i després ja pel Déu cristià-, una major jerarquització social. La petita propietat agrícola minva en favor dels latifundis, on els camperols són lligats jurídicament a la terra que treballenper una adscripció forçada i hereditària (colonat).  Els tetrarques, a la basílica de Sant Marc, Venècia (S.G.)      

Dioclecià (284 - 305)  Dioclecià, un militar dàlmata esdevingut emperador el284, va reeixir a donar nova vida al poder imperial amb un regnat de llarga duració, durant el qual es va anar formant una ambiciosa reforma política de l'Imperi, no pas d'acord amb un pla preconcebutsinó com un producte de les circumstàncies, per bé que legitimat ideològicament amb posterioritat. El nou sistema de govern, anomenat tetrarquia, va consistir a repartir l'administració imperial enOrient i Occident, amb dos augustos diferents -Dioclecià i Maximià-, cadascun dels quals assistit per un cèsar escollit i adoptat per ell com a successor -Constanci Clor i Galeri respectivament. Totsquatre residien a diferents ciutats de l'Imperi, de manera que podien administrar i defensar millor cada zona, tot i que sempre sota l'ègida de Dioclecià i sense posar en perill la unitat del conjunt. Elsaugustos es presenten com a fills de déus, Dioclecià de Júpiter i Maximià d'Hèrcules. En pro del retorn als valors tradicionals Dioclecià i els seus successors van emprendre una violenta persecuciódels cristians. Les grans reformes de Dioclecià van afectar també l'exèrcit, la fiscalitat, la moneda i l'administració provincial, per a la qual va augmentar el nombre de les províncies a més deldoble i les va reunir en diòcesis.  Tal com havia estat previst, al cap de vint anys (305) Dioclecià i Maximià van abdicar en favor dels respectius cèsars, Constanci Clor i Galeri, però els nous...