Discussió

DISCUSSIÓ
Dins dels processos de memòria es distingeixen tres fases: l’adquisició o codificació, la retenció o l’emmagatzematge i la recuperació de la informació.
En la fase de codificació de l’aprenentatge incidental s’observa que és important el tipus de tasca orientadora, és a dir, el tipus de processament que fa el subjecte amb la informació.
S’observa que hi ha una diferènciasignificativa (0,21 > 0,1) en l’efecte del priming en la tasca d’agradabilitat en comparació amb la tasca de comptar en el grup control suggerint que la tasca orientadora d’agradabilitat és més efectiva que la tasca de comptar vocals en el grup control.
Aquests resultats es corresponen amb la hipòtesis dels nivells de processament de Craik i Lockhart, segons la qual les traces de memòria es formen com aresultat dels processos que tenen lloc durant la fase de codificació.
La tasca de comptar vocals correspondria a un tipus de processament superficial alhora de codificar la informació i per tant, una traça menys duradora, mentre que la tasca de agradabilitat es correspondria amb un nivell més profund de codificació basat en el significat de la informació obtenint una traça més forta i duradora.També es possible que al valorar si la paraula es agradable o no pel subjecte intervinguin elements relacionats amb el sistema límbic com l’amígdala. Per exemple, l’amígdala podria atribuir significança a una paraula agradable facilitant la seva posterior recuperació.
En canvi, en el grup amnèsic la diferència no és significativa i per tant, la tasca orientadora utilitzada no afecta a lacodificació de la informació. És igual si el processament és superficial com la tasca de comptar o profund com la tasca d’agradabilitat, en els dos casos el priming està disminuït de manera similar.
Entre els dos grups, només hi ha diferència significativa del priming n en la tasca d’agradabilitat (0,2> 0,1). És a dir, quan el nivell de processament és profund es troben diferències significativesentre grups mentre que quan el processament és a nivell superficial no s’observen diferències significatives. Es pot concloure que un pacient amnèsic el qual té dificultat per aprendre informació nova (amnèsia anterògrada) tindrà alterat el processament de codificació de la informació quan la tasca requereix un nivell profund, però no tindrà problemes per codificar informació a un nivell superficial.Des de un punt de vista alternatiu als nivells de processament, la tasca d’agradabilitat podria ser considerada com més elaborada, més complexa i permetria en certa manera afegir més informació a la paraula presentada facilitant que la traça de memòria sigui més distintiva. Aquesta tasca també implicaria un esforç cognitiu més gran ja que implica llegir la paraula, pensar perquè li resultaagradable o no la paraula i atribuir-li un valor aquesta agradabilitat. Seria una alternativa al nivell profund de processament que s’ha comentat anteriorment. En canvi, la tasca de comptar vocals seria una tasca fàcil, no complicada, que no afavoreix l’elaboració, ni la distintivitat ni l’esforç cognitiu; per tant, el seu record posterior és pitjor.

A part d’haver registrat adequadament lainformació durant la fase de codificació, és important retenir la informació emmagatzemada durant el temps adient i desprès accedir a la informació quan esdevingui oportú. Per tant, els resultats obtinguts en la fase de recuperació mitjançant el reconeixement seran fonamentals per avaluar el funcionament de la memòria entre els dos grups de subjectes.
Les dos tasques utilitzen el mateix comportamentmnemònic de reconeixement, per tant, l’estudi no permet analitzar les possibles diferències amb altres mètodes de recuperació com el record lliure. De la mateixa manera, la longitud de la llista de paraules, el temps, la freqüència de les paraules, el context, la posició serial són factors que tot i que poden condicionar la fase de recuperació, en el nostre experiment han sigut els mateixos entre...