dmksmf




,kg















1 ESO B Eduard Garrido Zaurín Marc Vilaltella Moreno

BIOGRAFIA

Leonardo da Vinci (Vinci, Toscana, 15 d'abril de 1452 - Amboise, 2 de maig de 1519) fou un artista florentí i un home d'un esperit universal, a la vegada, científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.Leonardo fou alumne del cèlebre pintor florentí Andrea del Verrocchio. Els seus primers treballs importants foren realitzats al servei del duc Lluís Maria Sforza a Milà. Posteriorment treballà a Roma, Bolonya i Venècia, i passà els últims anys de la seva vida a França, tot acceptant la invitació del rei Francesc I de França.


Infantesa
Leonardo de Vinci va néixer el dissabte 15 d'abril de1452, «a la tercera hora de la nit», tres hores després de l'Ave Maria, és a dir les 22 hores 30 minuts al castell de Vinci, prop de Florència, d'una relació amorosa il·legítima entre el seu pare, Messer Piero Fruosino di Antonio da Vinci, notari, canceller i ambaixador de la República florentina, que descendia d'una rica família de notables italians, i la seva mare, Caterina, una humil filla depagesos del petit poble toscà d'Anchiano, situat a dos quilòmetres de Vinci, en el territori de Florència Una estudi del 2006 destaca que sembla probable que Caterina fos un esclava vinguda del Pròxim Orient.
Leonardo, o més aviat Lionardo segons el seu nom de bateig, fou batejat després de viure els seus cinc primers anys a Vinci amb el seu pare, on fou tractat com un fill legítim. Rebé unainstrucció i aprengué a llegir i escriure, i aritmètica. Tot i així, no estudià el llatí de manera seriosa, base de l'ensenyament tradicional, i el fet que tingués una ortografia caòtica ens indica que aquesta instrucció tingué llacunes i, en qualsevol cas, no fou la d'un universitari.





De Venècia a Florència
El març de 1499, Leonardo treballà com a arquitecte i enginyer militar per alsvenecians que volien construir proteccions a la seva ciutat. Per aquest motiu, elaborà sistemes per a defensar la ciutat d'un possible atac naval dels turcs i entre les seves propostes, destaca la invenció d'un tipus d'escafandra submarina amb un casc rudimentari. Els turcs no atacaren i l'invent mai va ser utilitzat. A finals d'abril, tornà cap a Florència i allí, després de fer un estudi sobre elscursos d'aigua al Friül, proposà un sistemes de rescloses per fer possible l'aixecament del curs del riu Soča i així poder inundar tota una regió que cobria les rodalies de Venècia.
Tornaria a Venècia l'abril del 1500 per romandre-hi durant un parell de mesos després d'haver estat a Màntua en companyia del frare matemàtic Luca Pacioli. A Màntua va destacar per un retrat que va fer a Isabel d'Este.Una carta del 4 d'abril de 1501 en la que Pierre de Nuvolaria respon a la duquessa de Mantoue, en relació a Leonardo afirma que «els seus estudis matemàtics l'han allunyat de la pintura»; Leonardo prosseguia portant a terme grans investigacions. El 1501, s'està al convent de la Santissima Annunziata on rep l'aprovació per a fer un esbós preparatori del que seria La Mare de Déu i l'Infant amb santaAnna i sant Joan Baptista, una obra que provocà una tal admiració que «homes i dones, joves i vells» vénen veure-la «com si participessin en un gran festival». Fa una breu estada a Roma, a la vil·la d'Hadrien, a Tívoli. Estigué treballant en la Mare de Déu dels fusos, un encàrrec de Florimond Robertet, el secretari d'Estat de Lluís XII de França.






De Milà a Roma
El 1504, tornà atreballar a Milà que, en aquella època, estava sota el control de Maximilià Sforza gràcies al suport dels mercenaris suïssos. Molts dels alumnes i els interessats en la pintura coneixen o treballen amb Leonardo a Milà, entre els que cal destacar a Bernardino Luini, Giovanni Antonio Boltraffio i Marco d'Oggiono. El seu pare mor el 9 de juliol i Leonardo fou apartat de l'heretatge en base a la seva...