Drames rurals

Drames rurals
En Met de les Conques
Ens presenta les Conques, una família formada per mare i filla, l'una viuda i malcarada i l'altra amb trenta anys passats i molt lletja, la qual segons tothom pensava mai havia tingut un festejador i això no canviaria, fins que aquesta va tenir un fill, en Met, fet que va causar gran sorpresa i escàndol entre la gent. El van batejar ben ràpidament imig d'amagades, i ni tant sols li van posar el cognom del pare, ni ell ni ningú no havia de saber-ne res en la vida. Però la gent veient a mare i filla, deixades per bruixes, se'ls passà pel cap la “idea de l'incubus” (dimoni). I si abans ja eren malvistes, des que en Met havia nascut encara ho eren més, i cap dona passava per davant de casa seva sense murmurejar. Mentre anà amb bolquers no el vanni veure, però quan va començar a caminar, les Conques el treien al carrer tot i que les mares ja prevenien els seus fillets contra en Met, perquè els inspirés por i fàstic. Quan fou més gran i s'intentà relacionar amb la gent aquests el rebutjaren i el defugiren sense pietat; al principi ho passà molt malament fins que s'hi va acostumar, i així va créixer, sol, sense amics, ocupacions nialegries, no aprengué cap ofici i estava tot el dia sol anant d'una banda a l'altra indiferent. Quan va fer 14 anys es va morir la seva àvia i va fer l'estirada per deixar de semblar un nen i convertir-se en un home, físicament. Començà a desprendre un aire angelical i de mansuetud i la gent poc a poc li anà perdent la por maligna que li tenien, però les mares parlaven a la canalla d’ell com si fos undimoni, i va esdevenir l'espantall de la canalla del poble. La mare seguia sent rebutjada, tothom li feia la creu, però en Met ja no era rebutjat ni defugit. Va arribar el dia en que va arribar al poble un predicador que venia a fer els sermons de la Quaresma, i com que era gratis, l’església s'omplí de gom a gom, i en Met s'hi deixà caure. La multitud que entrà el trepitja, l'envestí però ell seguíallà assentat fins que es feu un silenci general a l’església. Durant una hora estigué parlant i fent el sermó, amb el qual feia pujar les llàgrimes als ulls. Tot i que no entenien ni seguien el fil dels conceptes dels quals parlava el predicador, aquelles paraules belles que entendrien i arribaven al cor els feia sentir liberals i caritatius, curant-los l'esperit dels petits egoismes i lesconcupiscències. Quan s'acabà el sermó regnà un minut de silenci i la massa sortí fora de l’església, menys en Met que encara es trobava assegut en terra com si encara escoltés el sermó, quan un escolanet el tocà per l'espatlla i s'aixecà i se n'anà amb pas incert com si fos somnàmbul, desitjant que passessin ràpid els dies i les nits per sentir la propera prèdica. I sempre era el primer en arribar-hi,assentant-se sempre a la llosa de la calavera. Ell pensava que totes les paraules afectuoses que deia el predicador es dirigien a ell, i així se sentia estimat per algú que no li feia desdeny ni mofa, i això l'emocionava i el feia plorar. Durant la Setmana Santa el predicador explica la vida de Jesús que emocionava molt en Met, que no marxava de l’església fins que tancaven. Seguia totes lesprocessos, buscant el millor lloc, amb ràbia de quedar-se fora, arribant a empènyer la muralla de gent que no el deixava avançar. En Rufic aguantava el Crist, un taverner que havia fet una promesa en veure néixer el seu fill que quasi bé mor. Quan s'acabà la Setmana Santa, en Met sofria una ànsia incontrolada, que li feu perdre la gana i la son. La seva mare li preguntà que li passava i ell norespongué, sortí a passejar trist i sense ganes. Passà per davant de l’església i veié sortir-ne unes senyores, que li feren recordar que podia anar a l’Església sense ser Setmana Santa. Al sortir-ne notà una tranquil•litat i serenor en la seva ànima. Cada dia anava a l’església i es quedava allà ajupit deixant passar les hores, i a les nits repassava totes aquelles imatges, adormint-se ja cap a la...