dret civil

TEMA 1 – DRET CIVIL I LES FONTS DEL DRET

- Dret públic: Vol satisfer uns interessos col·lectius.
Normes imperatives (d’obligat compliment).
Entitats jurídiques públiques.
Ex; Dret penal.

- Dret privat: Vol satisfer uns interessos individuals.
Normes dispositives (es deixa un marge d’acció, amb excepcions).
Regula relacions entre particulars

- Dret civil: Es dirigeix alsparticulars en general.
Actuarà com a supletori.

- Drets especials: Tenen en compte situacions especifiques, i tot allò que aquests no regulin (vuits legals), ho farà el dret civil, com a base d’aquest.

- Matèries dels drets civils:
- Dret de família
- Dret patrimonial  Drets avaluables econòmicament. Ex; Dret propietat, drets reals, obligacions i contractes.
- Dret successions  HerènciesOrdenament jurídic espanyol:
Codi civil català
Codi civil espanyol  Coexisteixen. Els dos es troben en la mateixa línea, i és la Constitució (Art. 149.1 8è) qui decideix quan s’aplica un o l’altre.

*Competència exclusiva de l’Estat en matèria civil:
- Regles sobre l’aplicació i l’eficàcia i de les normes jurídiques.
- Formes del matrimoni.
- Ordenació de registres.
- Bases de lesobligacions contractuals.
- Normes per resoldre conflictes de lleis (àmbit intern i internacional)
- Determinació de les fonts del dret, d’acord amb les normes del dret foral.
Ens marca quan s’utilitza el codi civil espanyol o el català, ja que aquests aspectes són exclusivament del codi espanyol.

Font material: Òrgan amb facultat que pot crear la llei (les Corts, el Parlament)
Font formal: Lamanera com s’expressa la norma (Llei, costum, principis generals del dret)

Teoria mixta
Teoria limitada
Teoria àmplia

Fonts del Dret: Conjunt d’actes productors del dret d’un determinat ordenament jurídic.

Font material ≠ Font formal↓

Font formal:

1- Llei:
Tota norma jurídica escrita, elaborada i dictada pels òrgans competents.
Té caràcter preferent.
Requisits: legalitat ipublicitat (Publicació al DOGC o BOE)
*Les lleis entren en vigor 20 dies després de la publicació.

Vigència: tota norma vigent, és aplicable.
Aplicabilitat: NO tota norma aplicable és vigent.

Disposicions transitòries: Situacions jurídiques creades amb una llei antiga, que una vegada entre en vigor la “renovació” de la llei (llei nova), és necessari seguir respectant i protegint lessituacions durant el termini que s’acordi.
Ex; Llei arrendaments urbans any 1963. Any 1994 apareix una nova llei, però les condicions de la primera es segueixen protegint fins l’extinció de tots els casos.

Vigència temporal: Ens marca des de l’entrada en vigor, fins la fi de la vigència↓ d’aquesta llei.
La marca: 1. El mandat del legislador. 2. La derogació de la llei, la llei pot ser derogadatotalment o parcialment, expressa (quan directament es diu) o tàcita (quan una llei anterior, no té sentit amb l’actual).

Vigència territorial: Depèn com a regla general, de la competència del poder polític que l’ha creat.

Lleis autonòmiques ≠ Lleis estatals:
Si l’Estat espanyol impugna una llei catalana per inconstitucional, aquesta quedarà suspesa fins que el tribunal constitucional dicti laseva resolució. Això no passa amb les lleis estatals.

2. Costum:
Norma jurídica que prové de l’actuació uniforme i continuada d’un grup social, i a la que se li atorga un valor normatiu. El costum prové directament de la societat, i la seva creació no es correspon amb unes normes de procediment. Majoritàriament el costum no és escrit, sense prejudici de que estigui recollit en algun text.
Ésuna font de caràcter secundari, que es troba subordinada a la llei, i s’aplica subsidiàriament (quan no hi ha llei).
S’aplicarà en defecte de llei aplicable i quan no sigui contrari a la moral i l’ordre públic, i s’ha d’aprovar.


Tipus de costums:
- Costum contralegem  Regula una situació de forma diferent a com ho fa una llei, per tant, no s’admet.
- Costum secundumlegem  Interpreta...