Duresa minerals

1
1,5
2
2,5
3
3,5
4
4,5
5
5,5
6
6,5
7
7,5
8
Talc







Sofre
Sofre
Halita
Silvina
Guix
Galena
Cinabri
Biotita
Moscovita
Galena
Calcita
Biotita
BaritinaCalcopirita
Baritina
Blenda
Aragonita
Calcopirita
Blenda
Fluorita
Aragonita

Òpal
Magnetita
Òpal
Magnetita
Pirita
Ortosa
Òpal
Pirita
Oligist
Olivina
Quars
Olivina



La duresa ésuna propietat d'un material sòlid que indica la resistència que oposa la seva superfície a ser deformada per força causada per un altre cos; una definició similar és que la duresa mesura la resistència queoposa una substància a ser ratllada. La duresa macroscòpica sol estar caracteritzada per forces intermoleculars fortes. La duresa depèn d'altres propietats com la ductilitat, la rigidesa,laplasticitat, la facilitat de deformació, la resistència, la tenacitat, la viscoelasticitat i la viscositat. Es mesura duent a terme un assaig de duresa, i no té una escala absoluta (ni, per tant, una unitat demesura) sinó que es fan servir diferents escales relatives com, per exemple, l'escala de Mohs.
Alguns exemples de substàncies dures són la ceràmica, el formigó, alguns metalls i els metallssuperdurs.
En metal·lúrgia, la duresa es mesura mitjançant un assaig de duresa o assaig de penetració. Depenent del tipus de punta emprada i del rang de càrregues aplicades, hi ha diferents escales adequadesper a distints rangs de duresa.
L'interès de la determinació de la duresa dels metalls consisteix en la correlació existent entre la duresa i la resistència mecànica en els acers al carboni, sent unmètode d'assaig més econòmic i ràpid que l'assaig de tracció, per la qual cosa el seu ús està molt estès.
Fins a l'aparició de la primera màquina Brinell per a la determinació de la duresa, aquestaes mesurava de forma qualitativa emprant una llima d'acer trempat que era el material més dur que s'emprava en els tallers.
Actualment existeixen les escales següents:
Duresa Brinell: empra com a...