dyssgfhdf
Páginas: 6 (1252 palabras)
Publicado: 7 de diciembre de 2013
LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
Dret de participació
Luís Lopéz Goméz
Ylenia Donoso Ortiz
Formació de Orientació Laboral, 1r EI
En aquest treball, explicarem l’article 23 de la constitució espanyola, el dret a la participació, aprovada per les Corts Generals el dia 31 d’octubre de 1978, que aquesta perdura fins ara. Aquest article el trobem dintre del’apartat drets i deures fonamentals.
Sinopsis
L'article 23 de la nostra Constitució presenta un contingut complex i en realitat recull tres drets autònoms:
Primer apartat: El dret a la participació política directament o a través de representants.
Segon apartat: El dret d'accés a càrrecs públics en condicions d'igualtat que es desdoblega, segons la jurisprudència del TribunalConstitucional, en el dret d'accés a càrrecs públics representatius que inclou sufragi passiu
Tercer apart: el dret d'accés a la funció pública conforme als principis de mèrit i capacitat invocats en l'article 103.3 CE.
En l’article 23.1 ens explica que la participació esta entesa com a dret ofereix el vessant individual indispensable de l'Estat democràtic. I l'anterior proclamació es reforça ambl'esment que la sobirania nacional resideix al poble espanyol del que emanen tots els poders de l'Estat.
El Tribunal Constitucional distingeix tres moments que consagren una triple dimensió del dret:
Accés
Permanència
Exercici del càrrec.
En cadascun d'ells s'exerceixen drets diversos, facultats concretes, a l'empara de l'article 23.2.
En el moment de l'accés s'exerceix elsufragi passiu estrictament lligat al sufragi actiu doncs tots dos serveixen al mateix i jurídic, és a dir, a la representació, però distingibles i autònoms.
La Constitució reclama igualtat en l'accés i, per tant, en el sufragi passiu. En aquest sentit són determinants les causes d'inelegibilitat i d'incompatibilitat establertes en la Constitució i precisades en la Llei Orgànica 5/1985, de 19 dejuny, de Règim Electoral General, en el Reglament del Congrés dels Diputats, de 10 de febrer de 1982 i en el Reglament del Senat, de 3 de maig de 1994.
Primeres aparicions del dret de participació:
En el que concerneix al dret de participació política són pocs els antecedents històrics en el nostre constitucionalisme. La vena del liberalisme revolucionari que es plasma l'article 6º de la Declaracióde drets de l'home i del ciutadà de 1789 (Revolució francesa), segons el qual la llei és l'expressió de la voluntat general i "tots els ciutadans tenen el dret de participar personalment, o pels seus representants, en la seva formació", queda arraconada en les expressions constitucionals espanyoles la representació política de les quals acaba convertint-se, com també en la pròpia França, sobre elsufragi censatari i la consegüent concepció d'aquest com a funció pública, atorgada i exercida conforme a prescripcions legals. Només la Constitució de 1869 trenca la tendència proclamant el dret de vot (Article6).
Després de la segona guerra mundial, La Declaració Universal de Drets Humans de les Nacions Unides, de 10 de desembre de 1948, consagra internacionalment el dret de participaciódirecta o a través de representants lliurement triats (article 21.1) en eleccions periòdiques amb sufragi universal.
Noticia:
Cas Yatama. Una violació continuada de drets humans.
El proper quatre de novembre tindrem eleccions municipals a Nicaragua. La contesa electoral, com en les anteriors eleccions, estarà marcada per d’incompliment de la sentència de la Cort Inter-americana de DretsHumans (CIDH) de Yatama contra Nicaragua. En tot cas, perquè aquesta posa en perspectiva la vella qüestió de les reformes a la Llei Electoral, la Llei d'Amparo i la pròpia Constitució Política, d'una banda en relació a la restrictiva forma de participació política i, d'altra banda, quant a la impugnabilitat de les decisions del CSE en matèria electoral.
Com se sap, la citada fallada va...
LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
Dret de participació
Luís Lopéz Goméz
Ylenia Donoso Ortiz
Formació de Orientació Laboral, 1r EI
En aquest treball, explicarem l’article 23 de la constitució espanyola, el dret a la participació, aprovada per les Corts Generals el dia 31 d’octubre de 1978, que aquesta perdura fins ara. Aquest article el trobem dintre del’apartat drets i deures fonamentals.
Sinopsis
L'article 23 de la nostra Constitució presenta un contingut complex i en realitat recull tres drets autònoms:
Primer apartat: El dret a la participació política directament o a través de representants.
Segon apartat: El dret d'accés a càrrecs públics en condicions d'igualtat que es desdoblega, segons la jurisprudència del TribunalConstitucional, en el dret d'accés a càrrecs públics representatius que inclou sufragi passiu
Tercer apart: el dret d'accés a la funció pública conforme als principis de mèrit i capacitat invocats en l'article 103.3 CE.
En l’article 23.1 ens explica que la participació esta entesa com a dret ofereix el vessant individual indispensable de l'Estat democràtic. I l'anterior proclamació es reforça ambl'esment que la sobirania nacional resideix al poble espanyol del que emanen tots els poders de l'Estat.
El Tribunal Constitucional distingeix tres moments que consagren una triple dimensió del dret:
Accés
Permanència
Exercici del càrrec.
En cadascun d'ells s'exerceixen drets diversos, facultats concretes, a l'empara de l'article 23.2.
En el moment de l'accés s'exerceix elsufragi passiu estrictament lligat al sufragi actiu doncs tots dos serveixen al mateix i jurídic, és a dir, a la representació, però distingibles i autònoms.
La Constitució reclama igualtat en l'accés i, per tant, en el sufragi passiu. En aquest sentit són determinants les causes d'inelegibilitat i d'incompatibilitat establertes en la Constitució i precisades en la Llei Orgànica 5/1985, de 19 dejuny, de Règim Electoral General, en el Reglament del Congrés dels Diputats, de 10 de febrer de 1982 i en el Reglament del Senat, de 3 de maig de 1994.
Primeres aparicions del dret de participació:
En el que concerneix al dret de participació política són pocs els antecedents històrics en el nostre constitucionalisme. La vena del liberalisme revolucionari que es plasma l'article 6º de la Declaracióde drets de l'home i del ciutadà de 1789 (Revolució francesa), segons el qual la llei és l'expressió de la voluntat general i "tots els ciutadans tenen el dret de participar personalment, o pels seus representants, en la seva formació", queda arraconada en les expressions constitucionals espanyoles la representació política de les quals acaba convertint-se, com també en la pròpia França, sobre elsufragi censatari i la consegüent concepció d'aquest com a funció pública, atorgada i exercida conforme a prescripcions legals. Només la Constitució de 1869 trenca la tendència proclamant el dret de vot (Article6).
Després de la segona guerra mundial, La Declaració Universal de Drets Humans de les Nacions Unides, de 10 de desembre de 1948, consagra internacionalment el dret de participaciódirecta o a través de representants lliurement triats (article 21.1) en eleccions periòdiques amb sufragi universal.
Noticia:
Cas Yatama. Una violació continuada de drets humans.
El proper quatre de novembre tindrem eleccions municipals a Nicaragua. La contesa electoral, com en les anteriors eleccions, estarà marcada per d’incompliment de la sentència de la Cort Inter-americana de DretsHumans (CIDH) de Yatama contra Nicaragua. En tot cas, perquè aquesta posa en perspectiva la vella qüestió de les reformes a la Llei Electoral, la Llei d'Amparo i la pròpia Constitució Política, d'una banda en relació a la restrictiva forma de participació política i, d'altra banda, quant a la impugnabilitat de les decisions del CSE en matèria electoral.
Com se sap, la citada fallada va...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.