Ed.inf.



Desenvolupament cognitiu: Pràctica sobre l’egocentrisme.


































Informe sobre l’experiment amb infants:

1) Piaget va parlar de diferents etapes del desenvolupament cognoscitiu de l’infant, aquestes són universals, tot i així els infants es desenvolupen més o menys ràpid segons l’entorn social i els estímuls que els envolten.En primer lloc, va fer referència a l’etapa sensoriomotora que avarca del naixement fins als dos anys, en segon lloc, l’etapa preoperacional que serà el punt més important del treball, que se situa dels 2 als 7 anys, i finalment cal nomenar l’etapa de les operacions concretes dels 7 als 11 anys i l’etapa de les operacions formals que afecta els nens d'11 anys fins endavant.

Segons Piaget, durantl’etapa preoperacional l’infant encara no és capaç d’assolir les operacions cognoscitives que permeten pensar de manera lògica. Va dividir aquesta etapa en dos períodes diferenciats: el període preconceptual que avarca dels 2 als 4 anys i el període intuïtiu que afecta els infants de 4 a 7 anys. Durant aquests períodes hi ha deficiències del raonament: animisme, raonament precausal o transductiu,irreversibilitat del pensament, dificultat per distingir entre aparença i realitat, conservació de quantitats contínues, absència d’equilibri, influència de dades perspectives, dificultats per classificar, problemes per planificar accions, i finalment, l’egocentrisme dels infants que és la deficiència que s’evidencia en aquest experiment.

Els infants són egocèntrics, és a dir, no són capaçosde veure el punt de vista de l’altra persona i estan centrats amb ells mateixos, donen per suposat que tothom pensa i sent com ells. A parir dels 7 anys comencen a ser capaços d’entendre el punt de vista dels altres, al llarg de la seva vida aquesta capacitat es va desenvolupant.
ESQUEMA

Aquest esquema representa els àmbits als quals afecta l’egocentrisme. Existeixen tres diferents: Adaptacióde perspectives visuo-espacials, el llenguatge egocèntric i la conducta social. L’adaptació a les perspectives visuo-espacials fa referència a l’incapacitat de situar-se en el punt de vista d’un altre, estant centrat en un mateix, i es dona aproximadament fins als 7 anys. Aquest produeix una representació de realitat particular, les deficiències que trobam són: el realisme, animisme, artificialismei precausalitat.
El llenguatge egocèntric es basa en l’ecolàlia, que és la repetició de sons per plaer. Es dóna en el joc simbòlic (com a monòleg que li fa fer l’acció amb més facilitat), i en el joc col·lectiu (quan estan jugant en conjunt xerren sense escolta als altres, monòlegs col·lectius, sense comunicació). Finalment, la conducta social del nin dins l’egocentrisme produeix una falta decooperació que es reflecteix en dues situacions: Quan es tracta de col·laborar per fer l’acció i quan s’han de complir les regles (tot i que quan es dóna la imitació dels més grans es dóna un compliment de les regles tan sols pel propi interès).


2) Per dur a terme l’experiment vàrem acudir a l’escola pública i unitària d’un poble de la Serra de Tramuntana. Farem l’experiment amb dos infants,per facilitar l’enteniment de l’informe els anomenarem Joan i Maria. En Joan és un nen de 7 anys , que pertany a una família multicultural. La seva mare va néixer a Colòmbia i treballa d’assistenta a un hotel. El seu pare és mallorquí i treballa al camp. El nen va ser escolaritzat per primer cop als 3 anys a la mateixa escola on estudia actualment. A més, té una germana major de 12 anys.
Na Maria,té 3 anys, i pertany a una família multicultural, la seva mare és francesa i treballa de cambrera a un bar del poble i el seu pare d’origen mallorquí, treballa al camp. Té un germà petit d’un any. Els dos nens viuen al mateix poble d’uns 300 habitants i tenen el privilegi d’estar en contacte amb la naturalesa.
Pel que fa al material emprat per a la primera prova utilitzàrem 5 làmines amb dos...