educacioviva

REFLEXIONS ENTORN L’EDUCACIÓ VIVA

Aquest document va ser redactat per en Jordi Mateu Zorita per a un AEV de centre (Assessorament d’Educació Viva).
L’assessorament va tenir com a referència un poema de Zhuangzi, un mestre taoista, que explica la història que
resumim més avall.
El document està organitzat en tres parts: la primera se centra en un anàlisi de la naturalesa de la infància a partirde les
troballes actuals de les neurociències; la segona presenta algunes de les necessitats vitals dels infants recollides per la
psicologia; i la tercera pretén aprofundir en l’actitud educativa que afavoreix el respecte a les necessitats i la naturalesa
de la infància.

Confuci es trobava admirant les cascades de Lüliang. Les aigües queien d’una alçada
immensa que feia impossible que nitortugues ni cocodrils poguessin mantenir-se allà.
Confuci va veure un home nedant. Pensant que s’estava ofegant va demanar els seus
deixebles que anessin a rescatar-lo. De sobte l’home va sortir del riu i va començar a
caminar per la ribera, cantant. En arribar al seu costat, Confuci li va demanar:
Quin és el teu mètode per nedar en aquestes aigües?

-

No en tinc cap, de mètode - va contestar l’home.Parteixo d’allò que m’ha estat donat,
desenvolupo el que és natural
i finalment arribo a la necessitat.

Vaig néixer en aquestes terres, això és el que m’ha estat donat.
Vaig créixer a l’aigua i poc a poc em vaig sentir-hi a gust. Això és el que és
natural en mi.
I ignoro per què actuo d’aquesta manera, això és la necessitat.i

1. Què és ‘allò natural’ en un nenii? És a dir, quina és la naturalesade la infància?

2. Què és el que un nen necessita per créixer amb harmonia i equilibri?

3. I, en conseqüència, com ha de ser l’actitud i la intervenció de l’educador?
1

CRAEV: http://www.educacionviva.com

REFLEXIONS ENTORN L’EDUCACIÓ VIVA

LA NATURALESA DE LA INFÀNCIA
1. La pulsióiii de vida
Tots els organismes tenen una tendència innata envers un estat de funcionament òptimiv.
L’objectiu dela vida no és tan sols sobreviure i reproduir-se, sinó sobreviure amb benestar, és a
dir, viure dins d’uns certs paràmetres de funcionament òptim de l’organisme que són específics
per a cada espècie. Així per exemple, el que una granota necessita per viure amb benestar és
diferent del que pot necessitar un talp. Per tant, l’entorn en el qual viu l’organisme ha de ser
l’adequat per tal que aquestdesenvolupi les seves potencialitats i pugui seguir el seu impuls de
vida, és a dir, el context ha de proporcionar els estímuls i els ambients adequats a cada moment
del desenvolupamentv. Podríem dir, doncs, que cada organisme té unes necessitats vitals que ha
de satisfer per tal de créixer i viure amb benestar.
I l’ésser humà? quines necessitats vitals té l’ésser humà, i en especial la infància?Per tal de respondre aquesta pregunta, hem d’analitzar breument la naturalesa pròpia de l’ésser
humà, i en concret la del sistema nerviós central.

2. El sistema nerviós central
El sistema nerviós és un mecanisme de processament d’informacióvi, interna i externa a
l’organisme. A mesura que avancem en l’evolució de les espècies la conducta d’un organisme ja
no és simplement el resultat de la respostaautomàtica a un estímul concret, sinó que entre
estímul i resposta van apareixent tot un seguit d’operacions mentals més complexes que
permeten una major capacitat de processament de la informació i per tant una major flexibilitat
en el comportament.
I així arribem a l’espècie humana, en la qual es desenvolupa especialment la capacitat simbòlica
i la consciència extendida. Analitzem una mica totsaquests termes.

2.1 La triple dimensió integrada de l’ésser humà.
Tradicionalment es considera que l’ésser humà té una triple naturalesa: física, emocional i
mental, però en realitat aquesta és una afirmació poc exhaustiva, ja que tot és alhora físic i
mental. Una emoció, per exemple, és un fenomen físic, té lloc en les estructures somàtiques
del cos, però també requereix uns canals neurals i...