el cotó
Páginas: 5 (1199 palabras)
Publicado: 15 de diciembre de 2013
El cotó:
El cotó (Gossypium) és un arbust del què s'obté una fibra tèxtil de cel.lulosa natural que creix envoltant les llavors de la planta.Es considera la més important de les fibres vegetals. S'obté de la llavor de les diferents espècies d'aquesta planta, que es conren en les regions càlides de la Terra. La seva llargada es mesura en polzades. Com més llargues, més fines. El gruix és mésd'un fil. La fibra sol ser de color blanc.. Cal desfer la fibra en flocs més petits i eliminar les principals impureses.
L'hàbitat del cotó són les zones càlides com la conca mediterrània, l'Índia, Síria, Àfrica i els Estats Units. Més concretament, la planta creixerà i es desenvoluparà millor en sòls profunds que permetin desenvolupar el seu sistema radicular. Per una banda, és un tipus deplanta que tolera més o menys bé els sòls amb una salinitat més alta de l'habitual, però, per una altra banda, no tolera gens bé els pHs àcids i els excessos de calç als sòls
L'obtenció del cotó
La recol.leció del cotó es fa quan les càpsules estan madures. La fibra es recol.lecta juntament amb la llavor i, per separar-les, es procedeix a l´operació de desgranament o esborrament, per tot seguitpremsar-lo i embalar-lo per enviar-lo a la filatura.
La fabricació del fil en una filatura:
La filatura del cotó consisteix en el conjunt d'operacions a què s'ha de sotmetre la floca de cotó fins a convertir-la en un fil, preparat per a ésser teixit.
Unes màquines anomenades batans netegen el cotó i fan una mena de catifa enrotllada o tela de batà.
Aquesta catifa es porta a les cardes on espentina amb un cilindre que té moltes pues de ferro i s'allisa formant un mantell o napa que s'enrosca en forma de cordó gruixut o metxes.A les metxeres aprimen i cargolen aquestes metxes i les enrotllen en bobines.
Per acabar unes altres màquines, continues, aprimen i cargolen encara més la metxa fins a obtenir el fil que s'enrotlla en els cons.
El tissatge:
En el tissatge elfil es converteix en teixit. Els telers són les màquines que fan aquesta funció. Els telers van ser un dels símbols de la revolució industrial al segle XVIII, en substituir el seu accionament manual pel de l’energia del vapor. El teler de garrot fou inventat per l’anglès Edmund Cartwright l’any 1785 el qual ràpidament va ser adoptat per la indústria tèxtil ja que la productivitat obtinguda eraelevadíssima, incomparable amb el sistema artesanal.
Al llarg del segle XIX el teler es va anar perfeccionant millorant la seva fiabilitat, la velocitat, l’adaptació a diferents tipus de fibres, la qualitat i varietat dels teixits.
El soroll rítmic dels telers va ser un acompanyant constant, dia i nit, a la ciutat d'Alcoi .
El soroll característic dels telers es va anar apagant progressivamentdes de la dècada dels 70 en què la crisi del sector tèxtil va iniciar-se d’una forma molt crua, amb el tancament de moltes fàbriques i indústries auxiliars que va desembocar en la pèrdua de milers de llocs de treball.
En el tissatge, doncs, arriba el fil de la filatura i el teler forma una estructura amb el fil obtenint la tela, que en mans de les modistes i els sastres esdevé en peces de vestir oroba per a la llar.
Obtenció del teixit pla:
Per a obtenir el teixit pla cal en primer lloc organitzar els fils de l’ordit. Aquests han d’estar absolutament en paral·lel i mantenir el paral·lelisme en tot el teixit.
El fil de la trama ha de passar entremig dels fils de l’ordit de forma ordenada. Per això, el teler aixeca uns determinats fils, deixant un espai anomenat calada, per a quetravessi el fil de la trama i a continuació inverteix la posició dels fils de l’ordit i torna a passar el fil de la trama. Els fils queden fortament entrellaçats. El fil de la trama va enrotllat en un carret de fil anomenat bitlla, que s’allotja a l’interior de la llançadora. La llançadora és impulsada pel teler cap a banda i banda de l’ordit, deixant el fil de la trama cada en cada una de les...
El cotó (Gossypium) és un arbust del què s'obté una fibra tèxtil de cel.lulosa natural que creix envoltant les llavors de la planta.Es considera la més important de les fibres vegetals. S'obté de la llavor de les diferents espècies d'aquesta planta, que es conren en les regions càlides de la Terra. La seva llargada es mesura en polzades. Com més llargues, més fines. El gruix és mésd'un fil. La fibra sol ser de color blanc.. Cal desfer la fibra en flocs més petits i eliminar les principals impureses.
L'hàbitat del cotó són les zones càlides com la conca mediterrània, l'Índia, Síria, Àfrica i els Estats Units. Més concretament, la planta creixerà i es desenvoluparà millor en sòls profunds que permetin desenvolupar el seu sistema radicular. Per una banda, és un tipus deplanta que tolera més o menys bé els sòls amb una salinitat més alta de l'habitual, però, per una altra banda, no tolera gens bé els pHs àcids i els excessos de calç als sòls
L'obtenció del cotó
La recol.leció del cotó es fa quan les càpsules estan madures. La fibra es recol.lecta juntament amb la llavor i, per separar-les, es procedeix a l´operació de desgranament o esborrament, per tot seguitpremsar-lo i embalar-lo per enviar-lo a la filatura.
La fabricació del fil en una filatura:
La filatura del cotó consisteix en el conjunt d'operacions a què s'ha de sotmetre la floca de cotó fins a convertir-la en un fil, preparat per a ésser teixit.
Unes màquines anomenades batans netegen el cotó i fan una mena de catifa enrotllada o tela de batà.
Aquesta catifa es porta a les cardes on espentina amb un cilindre que té moltes pues de ferro i s'allisa formant un mantell o napa que s'enrosca en forma de cordó gruixut o metxes.A les metxeres aprimen i cargolen aquestes metxes i les enrotllen en bobines.
Per acabar unes altres màquines, continues, aprimen i cargolen encara més la metxa fins a obtenir el fil que s'enrotlla en els cons.
El tissatge:
En el tissatge elfil es converteix en teixit. Els telers són les màquines que fan aquesta funció. Els telers van ser un dels símbols de la revolució industrial al segle XVIII, en substituir el seu accionament manual pel de l’energia del vapor. El teler de garrot fou inventat per l’anglès Edmund Cartwright l’any 1785 el qual ràpidament va ser adoptat per la indústria tèxtil ja que la productivitat obtinguda eraelevadíssima, incomparable amb el sistema artesanal.
Al llarg del segle XIX el teler es va anar perfeccionant millorant la seva fiabilitat, la velocitat, l’adaptació a diferents tipus de fibres, la qualitat i varietat dels teixits.
El soroll rítmic dels telers va ser un acompanyant constant, dia i nit, a la ciutat d'Alcoi .
El soroll característic dels telers es va anar apagant progressivamentdes de la dècada dels 70 en què la crisi del sector tèxtil va iniciar-se d’una forma molt crua, amb el tancament de moltes fàbriques i indústries auxiliars que va desembocar en la pèrdua de milers de llocs de treball.
En el tissatge, doncs, arriba el fil de la filatura i el teler forma una estructura amb el fil obtenint la tela, que en mans de les modistes i els sastres esdevé en peces de vestir oroba per a la llar.
Obtenció del teixit pla:
Per a obtenir el teixit pla cal en primer lloc organitzar els fils de l’ordit. Aquests han d’estar absolutament en paral·lel i mantenir el paral·lelisme en tot el teixit.
El fil de la trama ha de passar entremig dels fils de l’ordit de forma ordenada. Per això, el teler aixeca uns determinats fils, deixant un espai anomenat calada, per a quetravessi el fil de la trama i a continuació inverteix la posició dels fils de l’ordit i torna a passar el fil de la trama. Els fils queden fortament entrellaçats. El fil de la trama va enrotllat en un carret de fil anomenat bitlla, que s’allotja a l’interior de la llançadora. La llançadora és impulsada pel teler cap a banda i banda de l’ordit, deixant el fil de la trama cada en cada una de les...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.