el crank

Cranc és el nom comú de diverses espècies de crustacis decàpodes. La majoria dels crustacis que hom coneix amb el nom de cranc pertanyen al grup dels braquiürs, però els crancs de riu es classifiquen en el grup dels astacideus, i els bernats ermitans pertanyen als paguroïdeus.

Taula de continguts [amaga]
1 Característiques
2 Biologia i ecologia
3 Alguns crancs destacables
4 Gastronomia5 El cranc a la cultura
6 Referències
7 Enllaços externs
Característiques[modifica | modifica el codi]
Els crancs tenen un closca dura (exosquelet) que els protegeix dels seus depredadors i que han de mudar periòdicament. Tenen 10 potes locomotores al cefalotòrax, però les del davant estan transformades en fortes pinces que utilitzen per a defensar-se, i capturar i processar l'aliment; enalguns, les potes del darrere estan transformades en paletes que actuen com a rems i els hi permeten nedar amb rapidesa.

Biologia i ecologia[modifica | modifica el codi]
Els crancs són animals bàsicament bentònics, és a dir, viuen sobre el fons dels mars, llacs, rius, etc. Hi ha espècies que viuen a gran profunditat (regió abissal), però d'altres viuen en aigües somes i molts duen una vida amfíbiai passen una part del temps fora de l'aigua.

La dieta dels crancs és molt variada; alguns són omnívors, però molts són depredadors i s'alimenten d'altres crustacis, mol·luscs, cucs o petits peixos; també n'hi ha de carronyaires, que s'alimenten d'animals morts, i d'herbívors amb una dieta a base d'algues.

Alguns crancs destacables[modifica | modifica el codi]

Cabra o cranca (Majasquinado)

Cranc pelut (Eriphia verrucosa)

Bou (Cancer pagurus)

Cranc de riu americà
Tenen el cefalotòrax molt desenvolupat, en general més ample que llarg, que forma tot el cos de l'animal; l'abdomen està molt reduït i amagat sota el cos.

Cranc aranya japonès (Macrocheira kaempferi). És el cranc (i l'artròpode) vivent més gran del món. El seu cos assoleix fins a 37 cm i uns a 20 kg, però lesseves potes tenen una envergadura de gairebé 4 m. Es troba a l'Oceà Pacífic, al voltant del Japó.
Cranc roquer (Pachygrapsus marmoratus). És un cranc molt comú als Països Catalans. Viu sovint a les roques del litoral, com ara els trencaones on se'l pot observar sortint i entrant de l'aigua.
Pessic o cranc reial (Calappa granulata). És comú a casa nostra en fons sorrencs. És de colors vistents ité la closca molt bombada.
Bou (Cancer pagurus). És un cranc gros que mesura fins a 30 cm d'amplada. És molt apreciat comercialment a cas nostra.
Nècora (Necora puber). És un cranc molt apreciat com a marisc. Viu a poca fondària i s'alimenta de crustacis i mol·luscs.
Cabra (nom a Catalunya) o cancra (nom a Menorca), de nom llatí Maja squinado. És comú a casa nostra en fons rocosos. Té unaclosca ovalada, berrugosa i peluda on s'adhereixen material detrítics, algues, esponges de mar, etc., que li permet camuflar-se. La seva carn és força apreciada.[1]
Crancs de sopa (Liocarcinus depurator i Macropipus tuberculatus). Són petits crancs amb interès comercial. S'utilitzen per a "donar gust" a sopes, paelles, etc.
Cranc pelut, (Eriphia verrucosa) un decàpode d'aspecte rabassut força comú ales nostres costes i que deu el seu nom a la pilositat existent a les seves potes.
Cranc de pinces rotjes (Perisesarma bidens). És un cranc omnívor molt comú als aquaris ornamentals tropicals o d'aigua dolça original del sud est asiàtic (Tailàndia, Hong Kong i Singapur) a manglars i canals.
Cranc pelut de Shangai (Eriocheir sinensis). Comestible molt apreciat a la Xina però considerat espècieinvasora a Europa i Amèrica del Nord.
Gastronomia[modifica | modifica el codi]
Els crancs suposen una cinquena part dels crustacis marins capturats a tot el món, amb prop d'un milió i mig de tones consumides anualment. Destaquen en ordre decreixent, Portunus trituberculatus, Portunus pelagicus, algunes espècies del gènere Chionoecetes, el Callinectes sapidus, espècies del gènere Charybdis,...