El món trobadoresc

El món trobadoresc
A començament del segle XII, l’autor que escrivia versos en llatí rebia el nom de “poeta”, i el que ho feia en provençal era el “trobador”.
Els trobadors van ser els primers poetes lírics i cultes que elevaren la seva llengua vernacular (l’occità o provençal), a més de ser uns professionals de la literatura.
Els seus poemes, de caràcter amorós, anaven dirigits a les dones,normalment casades, de l’alta noblesa, a les quals juraven devoció i obediència eterna. L’amor cortès tractava l’amor amb refinament i espiritualitat. Els joglars eren els encarregats de cantar i interpretar les composicions dels trobadors.
A Catalunya, la poesia culta s’escrivia en provençal. Dels tres-cents cinquanta trobadors, vint-i-quatre eren catalans. Hi destaquen: Guillem de Berguedà,Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona i Ponç de la Guàrdia.

Ramon Llull
L’aparició de la prosa literària: Ramon Llull
El català accedeix a l’escriptura a partir de textos de caràcter jurídic o religiós (finals de segle XII -principis del XIII). Amb l’aparició de la burgesia, l’ús del català entra en competència amb el llatí. Ramon Llull va portar el naixement de la literatura catalana.
VidaRamon Llull va néixer a Mallorca (1232). Provenia d’un llinatge noble barceloní que s’havia establert a Mallorca( 1231).
Coneixem la seva vida detallada gràcies a la Vida coetània, una biografia narrada per Llull i transcrita per un deixeble.
Gràcies a aquesta obra sabem que fins els anys trenta va viure a la cort, casat i amb dos fills. Pels volts del 1265, diverses aparicions de Jesucrist alportaren a abandonar-ho tot i emprendre un camí, en solitari, en veneració a Déu.
Comença a una etapa de defensa i difusió de la fe cristiana.
Va viatjar pel nord d’Àfrica i ciutats europees per fer la conversació de fidels, la redacció de llibres basats en l’ideari cristià,i la creació d’escoles i monestirs on formar els futurs missioners.
Va morir al 1316, amb 83 o 84 anys.
Obra
Va ser unescriptor polifacètic. La seva producció abraça les diverses branques del saber de 234 títols escrits en 4 llengües:
Llatí: era una llengua europea que donava prestigi al segle XIII.
Àrab: pels infidels del cristianisme.
Provençal: la major part de la seva producció poètica.
Català: dona prioritat, amb el desig d’arribar al màxim nombres de lectors.
Va ser un dels primers escriptors que vautilitzar el català enlloc del llatí.
Un cop mort va tenir seguidors més enllà de les fronteres ,com Rússia, al segle XVIII, hi havia una escola lul·lista.
De la seva extensa i variada obra destaquem la més difosa:
Prosa filosòfica............ Arbre de Ciència; Llibre del gentil i dels tres savis
Obra narrativa............. Blanquerna; Llibre de meravelles
Obra poètica................ Cant deRamon; Desconhort
Obra mística................. Llibre de contemplació en Déu; Arbre de filosofia d’amor

Les quatre grans cròniques. Francesc Eiximenis
La prosa dels segles XIII i XIV s’engloba en: l’historiogràfic (les 4 grans cròniques); el religiós i moralitzant (Francesc Eiximenis), i l’humanístic (Bernat Metge).

Les quatre grans cròniques
Es van redactar a finals del segle XIII i durantels segle XIV, coincidint amb l’expansió de l’imperi català.
El que tenen en comú totes quatre és la narració d’esdeveniments coetanis dels autors.
L’objectiu principal era justificar les decisions polítiques dels reis catalans. Estaven, doncs, al servei d’una causa política i presentes un fort sentiment patriòtic.

Crònica de Jaume I o Els Llibre dels Feits
De manera autobiogràfica narrales gestes més importants del rei Jaume I. En dues etapes (1244 i 1274), explica en primera persona, les conquestes de Mallorca i València. Sovint presenta el rei un heroi i també la seva vida quotidiana. L’estil es caracteritza pel llenguatge popular i col·loquial que hi predomina.
Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei En Pere
Sembla que el va escriure el tresorer Bernat Escrivà, membre de...