El mite de la caverna de Plató

EL MITE DE LA CAVERNA

El mite de la caverna és un dels nuclis del platonisme. Es troba a l'inici del llibre VII de la República . Plató ens narra la penosa situació d'uns presoners lligats depeus, de mans i de coll, tancats en una cova i obligats a mirar constantment a una paret del fons on només de tant en tant es projectaven les ombres d'unes persones que passaven il•luminades per unpetit foc i projectades a través d'una mampara com la dels titellaires.
Els presoners tancats a la caverna acaben tenint una visió incorrecta de la realitat i confonent el món de les ombres amb larealitat.
Un dia, un d'aquests presoners és alliberat i aconsegueix sortir de la caverna: a través d'un procés gradual i dolorós aprèn a distingir entre les ombres i els objectes que les provoquen.Finalment aquest presoner pot acabar sortint a l'exterior i contempla que a fora de la cova hi ha un altre món molt més ple i dominat per la llum del Sol infinitament més potent que la petita llum delfoc que il•luminava la cova.
Amb aquest mite Plató ens vol explicar el procés de dialèctica ascendent en el coneixement fins a arribar a la idea de Bé (la llum del Sol) i el pas des del món sensibleple d'errades (món de la caverna) al món intel•ligible, món de perfecció (món exterior).
Amb el mite de la caverna, Plató està fent una reflexió sobre quin ha de ser el paper del filòsof. La veritatdel coneixement no depèn de la sensació (les ombres de la caverna), sinó de l'esforç de coneixement intel•lectual que ens porta a buscar el Sol (idea de Bé)
Purificar l'ànima per arribar al món deles Idees i a la idea de Bé marca el sentit de l'activitat racional. L'autèntic savi (filòsof) és el que a través d'un procés difícil i dolorós abandona l'opinió (món sensible, ombres) i s'adreça a laidea del Bé (simbolitzada pel Sol).
Però el mite no acaba aquí. L'home que ha vist la llum del Sol (que ha conegut les Idees) no es limita a contemplar-les passivament sinó que vol transmetre...