El moti contra Esquilache
Páginas: 43 (10658 palabras)
Publicado: 19 de mayo de 2015
El Motí contra Esquilache (Madrid, març de 1766)
1. Introducció
2
2. Context
4
3. El Motí contra Esquilache a Madrid (març 1766)
9
3.1 Debat historiogràfic
9
3.2 El Motí. Causes, detonant i desenvolupament dels fets
15
3.3 Conseqüències del Motí
24
4. Conclusions
29
5. Bibliografia
30
1. Introducció
En el present treball em disposo a estudiar el fet històric conegutcom el Motí contra Esquilache, que va tenir lloc a Madrid el mes de març de l’any 1766. En les pàgines següents es presenta una anàlisi del context, el debat historiogràfic que ha envolta aquest fet, les causes, el detonant, el desenvolupament del Motí, les conseqüències i l’extensió del conflicte arreu de la Península, principalment, a partir de la lectura i explicació que han fet historiadors comPierre Vilar, Laura Rodríguez, José Andrés-Gallego i José Miguel López García.
L’objectiu és, doncs, exposar les diferents qüestions que defineixen el Motí contra Esquilache i que ens permeten presentar-lo com un moment fonamental en la història d’Espanya. L’apartat al que se li dedicarà més atenció serà el referent als diferents corrents historiogràfics que han estudiat i definit aquestepisodi, doncs és una peça clau per comprendre el Motí i la seva rellevància històrica. Al llarg de la resta d’aparats es completarà la informació sobre el Motí, centrant-nos en fer una exposició dels fets que ens permeti conèixer millor què va passar.
La motivació principal, a l’hora de definir la temàtica a estudiar pel treball de l’assignatura d’Història Moderna d’Espanya, era trobar un fethistòric1 sobre el qual hagués sorgit un interessant debat historiogràfic, com és el cas. La idea inicial era treballar sobre el conjunt dels motins que van tenir lloc a Espanya aquell any 1766, però, degut a la complexitat i importància dels fets, finalment s’ha decidit limitar el camp d’estudi per centrar el contingut amb el que va ocórrer a Madrid el març d’aquell any.
L’any 18942, Manuel Danvila iCollado considerava que el tema del Motí ja estava esgotat, suficientment estudiat i publicat, amb les obres d’autors com Ferrer del Río, Lafuetnte, Rosseau i ell mateix. Pierre Vilar, però, el 1972, i desprès de la publicació de nous estudis d’altres historiadors, trobava que encara hi havia una possible tercera visió de qui van ser els causants del Motí contra Esquilache. Rafael Olaechea, quatreanys més tard, afirmava que “les obres de conjunt que tracten del Motí contra Esquilache ocorregut a Madrid a partir del diumenge de Rams 23 de març de 1766, superen –de moment– en número als contats estudis monogràfics dedicats a aclarir aquest apassionant esdeveniment històric del regnat de Carles III, que, segons sembla, encara continua inexhaust”. Tant és així que fins l’any 2006, amb l’obrade José Miguel López García, han seguit apareixent importants estudis i interpretacions al respecte.
El punt de partida d’aquest treball és la presentació que fa José Cepeda Gómez al capítol vint-i-tres “Carlos III (1759-1788)” del llibre Historia de España en la Edad Moderna coordinat per Alfredo Floristán (2011). De manera breu, l’autor ens presenta quin és l’estat de la interpretació delsmotins segons la historiografia actual (segons Pierre Vilar i Laura Rodríguez principalment), deixant de banda a dos autors claus actualment (anteriors a la publicació del manual), com són José Miguel López García i José Andrés-Gallego. Tot i així, val la pena comentar la idea que ens transmet José Cepeda. Sense entrar en detalls, ens parla de la interpretació que ha sigut preeminent els dos-centsanys posteriors al Motí: “va ser organitzat per alguns nobles i pels jesuïtes, contraris a les reformes, que van induir al poble de Madrid a manifestar-se pels carrers contra els «odiats estrangers»” (Cepeda, 2011, p.618). Com a novetat presenta la línia interpretativa oberta per Pierre Vilar, qui considera que es tracta d’un «motí de subsistències» espontani. Finalment, afegeix l’aportació...
1. Introducció
2
2. Context
4
3. El Motí contra Esquilache a Madrid (març 1766)
9
3.1 Debat historiogràfic
9
3.2 El Motí. Causes, detonant i desenvolupament dels fets
15
3.3 Conseqüències del Motí
24
4. Conclusions
29
5. Bibliografia
30
1. Introducció
En el present treball em disposo a estudiar el fet històric conegutcom el Motí contra Esquilache, que va tenir lloc a Madrid el mes de març de l’any 1766. En les pàgines següents es presenta una anàlisi del context, el debat historiogràfic que ha envolta aquest fet, les causes, el detonant, el desenvolupament del Motí, les conseqüències i l’extensió del conflicte arreu de la Península, principalment, a partir de la lectura i explicació que han fet historiadors comPierre Vilar, Laura Rodríguez, José Andrés-Gallego i José Miguel López García.
L’objectiu és, doncs, exposar les diferents qüestions que defineixen el Motí contra Esquilache i que ens permeten presentar-lo com un moment fonamental en la història d’Espanya. L’apartat al que se li dedicarà més atenció serà el referent als diferents corrents historiogràfics que han estudiat i definit aquestepisodi, doncs és una peça clau per comprendre el Motí i la seva rellevància històrica. Al llarg de la resta d’aparats es completarà la informació sobre el Motí, centrant-nos en fer una exposició dels fets que ens permeti conèixer millor què va passar.
La motivació principal, a l’hora de definir la temàtica a estudiar pel treball de l’assignatura d’Història Moderna d’Espanya, era trobar un fethistòric1 sobre el qual hagués sorgit un interessant debat historiogràfic, com és el cas. La idea inicial era treballar sobre el conjunt dels motins que van tenir lloc a Espanya aquell any 1766, però, degut a la complexitat i importància dels fets, finalment s’ha decidit limitar el camp d’estudi per centrar el contingut amb el que va ocórrer a Madrid el març d’aquell any.
L’any 18942, Manuel Danvila iCollado considerava que el tema del Motí ja estava esgotat, suficientment estudiat i publicat, amb les obres d’autors com Ferrer del Río, Lafuetnte, Rosseau i ell mateix. Pierre Vilar, però, el 1972, i desprès de la publicació de nous estudis d’altres historiadors, trobava que encara hi havia una possible tercera visió de qui van ser els causants del Motí contra Esquilache. Rafael Olaechea, quatreanys més tard, afirmava que “les obres de conjunt que tracten del Motí contra Esquilache ocorregut a Madrid a partir del diumenge de Rams 23 de març de 1766, superen –de moment– en número als contats estudis monogràfics dedicats a aclarir aquest apassionant esdeveniment històric del regnat de Carles III, que, segons sembla, encara continua inexhaust”. Tant és així que fins l’any 2006, amb l’obrade José Miguel López García, han seguit apareixent importants estudis i interpretacions al respecte.
El punt de partida d’aquest treball és la presentació que fa José Cepeda Gómez al capítol vint-i-tres “Carlos III (1759-1788)” del llibre Historia de España en la Edad Moderna coordinat per Alfredo Floristán (2011). De manera breu, l’autor ens presenta quin és l’estat de la interpretació delsmotins segons la historiografia actual (segons Pierre Vilar i Laura Rodríguez principalment), deixant de banda a dos autors claus actualment (anteriors a la publicació del manual), com són José Miguel López García i José Andrés-Gallego. Tot i així, val la pena comentar la idea que ens transmet José Cepeda. Sense entrar en detalls, ens parla de la interpretació que ha sigut preeminent els dos-centsanys posteriors al Motí: “va ser organitzat per alguns nobles i pels jesuïtes, contraris a les reformes, que van induir al poble de Madrid a manifestar-se pels carrers contra els «odiats estrangers»” (Cepeda, 2011, p.618). Com a novetat presenta la línia interpretativa oberta per Pierre Vilar, qui considera que es tracta d’un «motí de subsistències» espontani. Finalment, afegeix l’aportació...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.