El xipella

Primer de tot, en el moment d’escollir el tema del meu treball de recerca vaig estar buscant diferents opcions sobre un mateix àmbit, “El llenguatge”. Finalment em vaig decantar per raons familiars iproperes, pel dialecte Xipella.

Aquest dialecte és propi de la comarca de la Conca de Barberà (Província de Tarragona), està situada a l’interior de Catalunya i limita amb comarques lleidatanes,de les quals rep una important influència.

Des de ben petita escolto a diari aquesta parla a casa meva, a més, passo molt de temps al llarg de l’any a Blancafort, un poble petit de la Conca, onviu tota la meva família materna. Aquest és un dels motius pels quals he triat aquest tema per el treball, el vincle sentimental que hi tinc i els records infantils que hi van lligats.

Un altre delsmotius és que m’he adonat que entre la gent jove de la Conca gairebé no se sent parlar Xipella. A més, els nouvinguts d’altres països quan venen aquí aprenen el català occidental desconeixent elcatalà típic de la zona. Això em fa pensar que aquest dialecte amb els anys, pot acabar desapareixent.

Ara fa poc més d’una dècada, la lingüista Carme Plaza afirmava que la substitució d’aquestamodalitat de la llengua catalana semblava un fet irreversible. La desaparició d’aquesta «pronúncia» és un exemple il•lustratiu de com la pressió a què els agents estandarditzadors sotmeten les varietatsdialectals del català pot desembocar en allò que s’ha anomenat «convergència lingüística» amb l’estàndard.

Una llengua només es mor quan deixa de ser parlada, quan la comunitat que el parla entra enun procés de substitució que porta a la mort de la llengua. Aquest és el fenomen que ens interessa analitzar, el perquè de que la gent substitueixi la seva llengua per una altra i Aixa poder detectarel problema i intentar solucionar-lo perquè el Xipella, i altres llengües minoritàries; no acabin desapareixent.

Aquest procés de substitució de la llengua pot ser degut a l’homogeneïtzació...