EL XX CONGRÉS DEL PCUS


1. INTRODUCCIÓ
L’informe secret del XX Congrés del PCUS significa l’inici de la desestalinització. L’informe presentat el 25 de febrer del 1956 davant dels delegats del PCUS significava la criminalització de la figura d’Stalin amb les denúncies de les purgues més la denúncia al culte a la personalitat que es processaria amb Stalin.
Aquest informe portarà a unes conseqüències tan a dins dela URSS com en els estats satèl•lits de la URSS. Kruschev haurà de superar l’obstacle de Malenkov, Kaganovich i Molotov per continuar en el poder. La denúncia a Stalin porta a terme una nova política de rehabilitació de les purgues d’Stalin. Per altra banda l’informe portarà a revoltes a Hongria, Polònia i Georgia.
Aquest treball per tan es compondrà de dos parts: un anàlisis de l’informe secretde Kruschev sobre els temes que es tracten i les conseqüències que portarà la política que se n’extreu del informe.












2. EL XX CONGRÈS DEL PCUS
El XX Congrés del PCUS, celebrat entre els dies 14 i 26 de febrer de l’any 1956, representa per a la URSS l’inici de la política de desestalinització o “desgel” de Kruschev.
Aquest Congrés també representa la consolidació deKruschev en el poder en el PCUS, lluita que s’havia iniciat entre les diferents grans figures del partit a la mort d’Stalin l’any 1953 (Malenkov, Molotov i Berin). Després del XX Congrés quedava una minoria anti-Kruschev formada bàsicament per les figures Malenkov, Molotov, Kaganovich i Bulganin, facció del partit la qual seria derrotada per Kruschev el 1957. Aquest intent de derrocar Kruschev del poderés en part conseqüència del Congrés i de les lluites pel control del Partit després de la mort d’Stalin; la celebració del XX Congrés (juntament amb les fallides polítiques de Kruschev en el camp industrial, un dels grans punts febles de Kruschev) ajudarà a crear partidaris d’un o altra bàndol, de Kruschev o de la facció Anti-partit.
El 25 de febrer de 1956, Kruschev portarà a terme el seufamós discurs secret, secret perquè seria en una sessió oberta només als delegats del PCUS, tancada a qualsevol periodista o estranger. Es va prohibir fins hi tot l’entrada de comunistes estrangers de gran talla com Togliatti .
2.1 La preparació de l’informe secret
A finals de gener de l’any 1956, una comissió liderada per Pospelov havia elaborat un informe sobre la purga de Leningrad en els anys1948-1949 per al Presidium en els quals es detallaven molts dels abusos que havia comés Stalin en el poder. Aquest primer informe però no convenceria del tot a Kruschev que preferia una crítica més dura i que avarques del tot el període stalinista de l’URSS, punts ens els que per Kruschev fallava aquest informe de Pospelov.
Amb el mig mes que faltava abans de la celebració del XX Congrés Kruschevencarregaria un nou informe, en aquest cas a Shepilov, secretari del Comité Central, que es posaria al capdavant d’aquest nou informe.
Davant de l’elaboració d’aquest informe el Presidium ho veia amb certa por, doncs tots inclús Kruschev havien estat col•laboradors d’Stalin en la seva política repressiva. És per això que un dels punts més importants d’aquest informe secret és que es dóna laresponsabilitat sencera a Stalin i s’evitarà entrar en qüestions que poguessin tacar a altres alts membres del PCUS.
El dia 13 de febrer, just abans d’iniciar-se el XX Congrès, Kruschev havia aconseguit la proposta de la realització d’un discurs en contra del Culte a la persona i les seves conseqüències . Clar estava que havia d’anar encarat en la figura d’Stalin i per conseqüència en la seva políticade repressió. Molotov, un dels caps de la facció contrària a Kruschev proposaria en canvi que es celebrés un altre discurs: Stalin, el continuador de l’obra de Lenin, el qual denotava a diferència del discurs proposat per Kruschev un caràcter benèvol davant de la figura d’Stalin o dit d’una altra manera, estava encarada a ressaltar altres aspectes del període stalinista.
Kruschev, que tenia...