Els inicis de la reflexió filosòfica [CAT]

Al S.VI aC van sorgir les dues primeres formes de pensament racional: el pensament dels milesis i el dels pitagòrics. Totes dues van ser les que conformaren la posterior visió racional del món.
“Naturalesa”, per als grecs, tenia el mateix significat que per a nosaltres, és al conjunt de totes les coses i allò que són en el fons. “Fisis” prové de “néixer”, “brollar”, “créixer”, “generar”,“produir”. Per això originàriament la naturalesa era un tot que està “naturalment” en transformació constant. La veien sota un model biològic: és un ésser viu, un gran animal, que es va desenvolupant. Aquesta concepció s’ha qualificat d’”hilozoisme” (hulé significa matèria i “zoé” significa vida animal) i de “panpsiquisme” (“pan” significa tot i “psiqué” significa ànima, tot està animat).
La paraula“arkhé” significa principi, origen, començament, fonament i causa. Per això diem que aquesta és una visió “monista” ja que s’entén com una sola realitat. La seva investigació bàsica consistí a determinar l’arkhé de la fisis i explicar com d’ella prové tot allò que existeix.
Des del començament de la filosofia s’entengué la ciència com la formulació d’arriscades teories generals per explicar idescobrir les causes dels fenòmens.
Els milesis introdueixen el principi epistemològic bàsic per a tota la ciència posterior: cal explicar el màxim de fenòmens amb el mínim d’hipòtesis. La conjectura de Tales es va convertir en el model de les teories posteriors de la matèria. De fet, no està pas tan allunyada del que es creu actualment: tot prové de l’hidrogen.
En les diferent teories delspresocràtics ja trobem la majoria d’elements bàsics en què es fomentarà l’explicació científica del món, com per exemple: (la diversitat és aparent i la realitat és única, l’atribució de diversos fenòmens a unes poques causes, l’aplicació de les matemàtiques a la realitat, la utilització d’analogies o de models mecànics, la reducció d’aspectes qualitatius i quantitatius, etc.
També descobrim els diferentsmodels explicatius generals de la naturalesa, com el model biològic organicista, el misticomatemàtic i el mecanicista.
Les reflexions d’Heràclit i Parmènides palesen la gran dificultat d’explicar racionalment la multiplicitat i el canvi: és el problema metafísic, el problema de l’ésser. També es planteja problemes epistemològics (dicotomia entre el que ens presenten els sentit i el que en exigeixla raó. A més es planteja la finalitat del coneixement: la tècnica, la teoria o l’ètica i la política.


L’ésser humà, la moral i la política

Amb el Sofistes i Sòcrates s’inicià la filosofia de la civilització i la cultura, de l’ètica i la política. L’aportació dels Sofistes va ser fonamental per a l’establiment de la democràcia i que ja van plantejar la majoria dels problemes de lasociabilitat i la cultura:”¿Tots els éssers humans són iguals per naturalesa i tenen, per tant, els mateixos drets?” “¿Les diferències que hi ha entre ells són més aviat fruit de la cultura?” “¿Quin és el paper de l’educació en el desenvolupament de la persona?” “¿Quina és la persona excel•lent (virtuosa)?”, etc.
D’aquí podem treure una pregunta bàsica: “¿La societat humana és natural, divina o fruitd’un pacte?”. Si és natural o divina vol dir que les lleis que regulen el comportament del ésser humans han d’estar basades en la pròpia naturalesa o en la divinitat i no es poden modificar, però si són fruit d’un pacte només depenen de les creences dels qui formen la societat, i com que aquestes canvien, aquelles també.
Els sofistes van deduir que cadascú tenia per veritat allò que més elconvencia, i el convenciment provenia de la persuasió que li provoquessin els arguments. Per això, els sofistes van ser els mestres en l’art del llenguatge i van considerar que aquest era la base de tot.
Tant Sofistes com Sòcrates es van inclinar a pensar que les diferències provenien de la cultura i l’educació. Per als Sofistes educar significava “instruir”, però per a Sòcrates educar...