Empúries

EMPÚRIES
Les restes arqueològiques d’Empúries, a l’Escala, són un testimoni de la presencia des grecs i dels romans a casa nostra durant segles. Aquest jaciment, que va començar a excavar-se oficialment fa cent anys, és un dels recintes arqueològics més importants de la Mediterrània i s’hi pot visitar l’única colònia grega conservada a la península Ibèrica.
Els pobladors eren unes tribusindígenes, els indigetes, que tenien una cultura i una economia molt poc desenvolupada, basada en una agricultura i ramaderia de subsistència.
Aquestes tribus vivien en diversos enclavaments situats en les elevacions que ressortien entre els aiguamolls. Durant el segle VII aC, aquest nucli de poblament ja va tenir unes primeres relacions comercials amb els fenicis, els etruscos i els grecs. Anysdesprés, uns comerciants procedents de Focea, instal·laren un assentament grec en aquestes terres amb una clara finalitat comercial. Aquest substrat indígena evolucionà cap al que es coneix amb el nom de cultura Ibèrica.

L’empórion grega
Els primers navegants grecs arribaren a les costes catalanes. Procedien de Focea, a l’Àsia Menor. L’objectiu d’aquests foceus era ampliar les seves relacionscomercials i colonitzar noves terres. És així que s’embarcaren i crearen un seguit de colònies al llarg de la costa mediterrània, una de les quals va ser Massàlia (l’actual Marsella). És a través de Massàlia que els grecs, travessant el cap de Creus, arriben a la costa catalana.
Primer van desembarcar en una petita illa que avui està del tot unida a la costa i correspon al poblet medieval de SantMartí d’Empúries. Aquest era un lloc estratègic situat entre l’antiga desembocadura del riu Fluvià i una fondalada litoral, al sud, que constituïa un port natural. Era un emplaçament segur i fàcil de defensar, tot i que els grecs no van tenir conflictes amb les tribus que ja vivien a la zona. Aquest primer emplaçament s’anomenà Palaiàpolis que significava “ciutat antiga”. Més tard, l’augment de lapoblació grega situada en aquest indret va fer que s’hagués de buscar un assentament més gran. Per això van fundar una “ciutat nova”, a terra ferma, la línia de la costa anomenada pels arqueòlegs Neàpolis.
Aquest establiment va tenir una funció comercial i així ho demostra el seu nom, Empórion, que en grec vol dir “port comercial”.
A les restes de la Neàpolis grega s’hi entra travessant una murallaque es va aixecar al segle II aC, en un moment de força prosperitat. dins del recinte emmurallat hi havia una torre molt alta, la talaia, que permetia veure el que passava fora dels murs.
Un dels primers espais que es poden visitar és l’Askleípeion, un centre terapèutic i religiós consagrat al déu de la medicina, Asclepi en grec i Esculapi en llatí.
Hi havia un edifici per als malalts queanaven a curar-se. Durant la seva estança experimentaven un somni sagrat i els sacerdots l’interpretaven. A partir d’aquí decideixen el tractament més apropiat.
Hi havia també tres temples, un dels quals estava dedicat a Asclepi. A l’interior d’aquest temple hi havia una estàtua de marbre del Déu, de més de dos metres d’alçada. Al recinte d’Empúries es podia contemplar, fins ara, una còpia d’aquestaestàtua original.
A prop hi ha el Serapíeion, un santuari dedicat a Isis i a Zeus.
L’àgora era la plaça pública on s’ubicaven els edificis més importants de la ciutat. Al costat de l’àgora hi havia una mena de centre comercial actual, anomenat stoá. Era un edifici de dos pisos on els habitants d’Empórion anaven a passejar o a comprar a les botigues.
Els grecs d’Empúries ja salaven el peix iaixí, a part de vendre’l al seu mercat, podien enviar-lo a indrets ben llunyans. A les ruïnes d’Empúries es poden veure les restes d’una petita indústria de salaons.
A Empórion també hi havia un petit mercat (macellum), articulat al voltant d’una gran cisterna d’ús públic. No hem d’oblidar que a la zona plovia poc i l’abastament d’aigua era un problema important per als grecs. Sovint calia...