eneeeeee
Páginas: 69 (17169 palabras)
Publicado: 1 de junio de 2013
Antígona, de Salvador Espriu.
1. El mite d’Antígona en l’antiguitat clàssica.
2. Antígona i el teatre contemporani: Bertolt Brecht i Jean Anouilh.
3. Antígona en el teatre català. Salvador Espriu i les dues versions d’Antígona.
4. Estructura i personatges principals.
5. La progressió dramàtica.
6. Característiques morals i polítiques de l’enfrontament Creont-Antígona.
7. Anàlisi isignificació de la figura del Lúcid Conseller.
8. Dissolució del destí i responsabilitat. La pietat i el perdó.
9. Significació d’Antígona en la postguerra espanyola.
10. L’aportació específica d’Espriu al mite d’Antígona. Altres mites en el teatre d’Espriu: Esther i Fedra.
Cerca d'informació:
- Pàgina de l'xtec. Biografia, obra, documentació ... http://www.xtec.es/~jducros/Salvador%20Espriu.html- Dossier didàctic Antígona Ed. Grup62
http://www.grup62.cat/docroot/grup62/includes/llibres/fitxers/12295/ANTIGONA.pdf
-Biografia de l'autor.
-Vídeo de Salvador Espriu del programa "El meu avi" de TV3.
-Representació d'Antígona (part I) i (part II).
Slideshare d'Espriu i Antígona fet per Ferranet74
ESPRIU & ANTÍGONA
View more PowerPoint from Ferranet74
Power fet perEstefanía Valenzuela sobre Antígona
Antígona
View more PowerPoint from Fanny Valenzuela
1. El mite d’Antígona en l’antiguitat clàssica.
Les fonts originals de la tragèdia grega d'on beu Espriu són dues, l'Antígona de Sòfocles i Els set contra Tebes d'Èsquil.
En realitat són dues tragèdies que es complementen, la d'Èsquil explica amb tota mena de detalls la batalla queprotagonitzen fins a la mort Polinices i Etèocles, els dos fills del rei Èdip, i germans de les princeses Antígona i Ismene. Una batalla pel poder i que té lloc a la ciutat de Tebes, que tenia set portes d'entrada. Cadacuna d'aquestes portes és objecte d'un cru enfrontament entre tropes enemigues. A la setena porta de la ciutat lluiten i moren els dos germans; s'extingeix així l'estirp del rei Èdip is'acompleix la maledicció que pesa sobre la família.
La tragèdia de Sòfocles gira la mirada vers el paper i la tràgica sort de les dones en aquesta història familiar i col·lectiva de la ciutat de Tebes. Una vegada morts els dos germans, el nou rei de Tebes, Creont, ordena que el germà victoriós, Etèocles, sigui honrat i que es guardi la seva memòria com a salvador de la ciutat, i que elcos de Polinices estigui al ras, exposat a la nit i a la devastació de les aus rapinyaires. Antígona, que no pot permetre aquesta distinció en la sort dels seus dos germans, desobeeix les ordres de Creont i es disposa a donar sepultura a Polinices, segons ordena la tradició. Una vegada descoberta, Antígona també serà condemnada a morir per haver contravingut les ordres del nou rei. Així es consuma,igualment la maledicció que pesa sobre l'estirp del rei Èdip, que sense saber-ho va matar el seu pare Laios, va contraure matrimoni amb la seva pròpia mare, Iocasta, i va tenir amb ella quatre fills.
Els set contra Tebes d'Èsquil
Segons la mitologia grega, Els set contra Tebes fou una coalició formada per Polinices amb l'objectiu de conquerir Tebes, d'on havia estat expulsat pelseu germà Etèocles.
A més de Polinices, hi prengueren part el seu sogre Adrast, el seu cunyat Tideu, Amfiarau, Hipomedont, Capaneu i Partenopeu. Cadascun d'ells havia d'atacar una de les set portes de la ciutat, però malgrat els seus esforços no la van poder prendre.
Polinices i Etèocles es mataren l'un a l'altre i només Adrast aconseguí salvar-se en la fugida.
Personatges.
Etèocles.Un missatger
Cor de donzelles tebanes
Antígona
Ismene
Un herald
Argument
Context
L' acció es desenvolupa dins de la ciutat de Tebas durant el setge de l'exèrcit argiu a la ciutat, a causa de la negativa d'Etèocles de cedir el seu torn per regnar a la ciutat que havia pactat amb el seu germà Polinices. El seu pare Èdip havia llançat prèviament una maledicció contra ambdós germans....
1. El mite d’Antígona en l’antiguitat clàssica.
2. Antígona i el teatre contemporani: Bertolt Brecht i Jean Anouilh.
3. Antígona en el teatre català. Salvador Espriu i les dues versions d’Antígona.
4. Estructura i personatges principals.
5. La progressió dramàtica.
6. Característiques morals i polítiques de l’enfrontament Creont-Antígona.
7. Anàlisi isignificació de la figura del Lúcid Conseller.
8. Dissolució del destí i responsabilitat. La pietat i el perdó.
9. Significació d’Antígona en la postguerra espanyola.
10. L’aportació específica d’Espriu al mite d’Antígona. Altres mites en el teatre d’Espriu: Esther i Fedra.
Cerca d'informació:
- Pàgina de l'xtec. Biografia, obra, documentació ... http://www.xtec.es/~jducros/Salvador%20Espriu.html- Dossier didàctic Antígona Ed. Grup62
http://www.grup62.cat/docroot/grup62/includes/llibres/fitxers/12295/ANTIGONA.pdf
-Biografia de l'autor.
-Vídeo de Salvador Espriu del programa "El meu avi" de TV3.
-Representació d'Antígona (part I) i (part II).
Slideshare d'Espriu i Antígona fet per Ferranet74
ESPRIU & ANTÍGONA
View more PowerPoint from Ferranet74
Power fet perEstefanía Valenzuela sobre Antígona
Antígona
View more PowerPoint from Fanny Valenzuela
1. El mite d’Antígona en l’antiguitat clàssica.
Les fonts originals de la tragèdia grega d'on beu Espriu són dues, l'Antígona de Sòfocles i Els set contra Tebes d'Èsquil.
En realitat són dues tragèdies que es complementen, la d'Èsquil explica amb tota mena de detalls la batalla queprotagonitzen fins a la mort Polinices i Etèocles, els dos fills del rei Èdip, i germans de les princeses Antígona i Ismene. Una batalla pel poder i que té lloc a la ciutat de Tebes, que tenia set portes d'entrada. Cadacuna d'aquestes portes és objecte d'un cru enfrontament entre tropes enemigues. A la setena porta de la ciutat lluiten i moren els dos germans; s'extingeix així l'estirp del rei Èdip is'acompleix la maledicció que pesa sobre la família.
La tragèdia de Sòfocles gira la mirada vers el paper i la tràgica sort de les dones en aquesta història familiar i col·lectiva de la ciutat de Tebes. Una vegada morts els dos germans, el nou rei de Tebes, Creont, ordena que el germà victoriós, Etèocles, sigui honrat i que es guardi la seva memòria com a salvador de la ciutat, i que elcos de Polinices estigui al ras, exposat a la nit i a la devastació de les aus rapinyaires. Antígona, que no pot permetre aquesta distinció en la sort dels seus dos germans, desobeeix les ordres de Creont i es disposa a donar sepultura a Polinices, segons ordena la tradició. Una vegada descoberta, Antígona també serà condemnada a morir per haver contravingut les ordres del nou rei. Així es consuma,igualment la maledicció que pesa sobre l'estirp del rei Èdip, que sense saber-ho va matar el seu pare Laios, va contraure matrimoni amb la seva pròpia mare, Iocasta, i va tenir amb ella quatre fills.
Els set contra Tebes d'Èsquil
Segons la mitologia grega, Els set contra Tebes fou una coalició formada per Polinices amb l'objectiu de conquerir Tebes, d'on havia estat expulsat pelseu germà Etèocles.
A més de Polinices, hi prengueren part el seu sogre Adrast, el seu cunyat Tideu, Amfiarau, Hipomedont, Capaneu i Partenopeu. Cadascun d'ells havia d'atacar una de les set portes de la ciutat, però malgrat els seus esforços no la van poder prendre.
Polinices i Etèocles es mataren l'un a l'altre i només Adrast aconseguí salvar-se en la fugida.
Personatges.
Etèocles.Un missatger
Cor de donzelles tebanes
Antígona
Ismene
Un herald
Argument
Context
L' acció es desenvolupa dins de la ciutat de Tebas durant el setge de l'exèrcit argiu a la ciutat, a causa de la negativa d'Etèocles de cedir el seu torn per regnar a la ciutat que havia pactat amb el seu germà Polinices. El seu pare Èdip havia llançat prèviament una maledicció contra ambdós germans....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.