Entrecreuament de les issogloses

Entrecreuament de les isoglosses
El tema que aborda el text son les diferents maneres de parlar que hi ha a la llengua del país valencià.
Pel que fa a l’estructura, cal dir queel text, globalment esta organitzat segons un esquema descripció/enumeració i presenta una estructura tripartida: la primera que es al primer paràgraf es troba l’ introducció del textque parla sobre les isoglosses que caracteritzen la variant regional valenciana i els diferents parlars que hi ha. La segona part que es el desenvolupament que va del segon al sextparàgraf. El segon paràgraf es centra en la desinència –e de la primera persona del singular del present indicatiu de la primera conjugació en front a la desinència -o pròpia delparlars de Catalunya. El tercer paràgraf parla d’una característica de la fonètica valenciana: la conservació de la –r final. El quart paràgraf tracta una altra característica,l’articulació de la /v/ i de on es practica la distinció de la /v/ i /b/. El quint paràgraf en centra en les desinències que considerem pròpies del valencià i on s’usen cadascunes. El sextparàgraf parla del sistema fonètic a la zona central del País Valencia. Per últim trobem la tercera part a l’últim paràgraf on trobem la conclusió que es que el valencià no es una únicavarietat diatòpica sinó un conjunt de parlars dialectals amb nomes una relativa homogeneïtat.
Es tracta d’un text d’àmbit acadèmic i té com a finalitat informar sobre l’encreuamentd’isoglosses al País Valencià. Es un text expositiu on l’emissor es especialitzat ja que coneix molt be el tema del que tracta. L’emissor i el receptor no comparteixen temps ni espai.Respecte a les marques enunciatives predomina l’absència de díctics i l’us de l’eix de present com es com a valor no temporal. Conte parèntesis explicatius com (jo cante).