Entrevista a Los Padres De Un Niño

Entrevista als pares de l’Eric (7 anys)

Els pares de l’Eric són tots dos economistes. La mare treballa en una caixa, el pare a una empresa multinacional amb un bon càrrec. Per tant, es podria dir que són una família d’un nivell mitjà-alt. El pare és anglès i això influeix molt en el dia a dia de l’Eric, ja que el fan llegir i veure pel·lícules en anglès.

Porten a l’Eric a una escola públicadel centre de Sabadell, el Joanot Elisenda. La van escollir per proximitat i perquè, tal i com ens van dir, creuen en l’ensenyança pública. A l’hora de triar l’escola també van tenir en compte que malgrat que és un centre públic, no es troba a les perifèries i no hi ha excés d’immigració. A més, és un centre català.
Altres aspectes que van valorar positivament, és que l’escola té un pati moltgran, cosa que altres no tenen i que el menjar que fan al menjador és de cuina pròpia i no d’un càtering. L’Eric ja porta 6 anys en aquesta escola i els pares ens han explicat que, tot i que han comparat amb altres escoles on van fills d’amics seus, tant públiques com privades, globalment estan molt satisfets amb tot el conjunt de l’escola (professors, espai, companys de classe i l’educació querep). Pel que fa l’Eric ens han dit que s’hi troba molt agust i ben adaptat.
La relació família-escola en general és bastant bona, però els agradaria estar més en contacte amb els professors, ja que al centre té una política basada en dos reunions de pares a l’any sempre que el nen no presenti cap problema. Com que l’Eric és aplicat i bon estudiant, per part del centre no creuen convenient fer mésreunions.
Fent referència a les activitats extraescolars que realitza l’Eric, ens han explicat que, com han tret la sisena hora, van voler que utilitzés aquest temps en alguna cosa de profit. Els dilluns i dimecres fa esport a l’escola, i dimarts i dijous va a classes d’anglès. Abans de començar les diferents activitats, la mare el va a buscar i el porta al parc a berenar, on es troba amb elsseus companys de classe i juga durant mitja hora. A més, els dilluns i divendres al migdia fa escacs.

Els hem preguntat qui ha escollit les activitats i han sigut molt sincers. Han reconegut que ells són els qui han decidit que havia de realitzar extraescolars. L’anglès, per exemple, creuen que era convenient que ho fes perquè li aporta un aprenentatge i una seguretat en ell mateix a lesclasses d’aquesta llengua a l’escola, ja que es veu més avançat que els seus companys. En canvi a l’activitat de dilluns i dimecres el van deixar triar entre patinatge, natació, dibuix, música o esports i va ser el nen qui va decidir fer esports.

Els pares creuen que ho va escollir perquè molts dels seus amics ho feien i no per iniciativa pròpia, però estan molt satisfets ja que té una millorsocialització. D’altra banda, l’Eric els va demanar que volia fer escacs. Els pares van haver de parlar amb els professors ja que era una activitat per nens més grans de 3er de Primària i, en principi, ell no la podia realitzar. Quan els va demanar fer escacs ells hi van estar d’acord, ja que van veure que seria una bona manera de relacionar-se amb nens majors que ell i, a més, aquesta tasca agilitzala ment.

La relació entre els pares i l’Eric és bastant positiva: són una família molt unida. La mare, que és la que passa més temps amb ell, ens ha explicat que malgrat que hi ha una molt bona relació, sovint li ha de fer preguntes indirectes per intentar esbrinar les seves inquietuds o els problemes que ha pogut tenir durant el dia. Això es degut a que, a mesura que va creixent, es va tornantmés reservat o, com la mare ens ha explicat, a que arriba molt cansat després d’haver passat tot el dia fora de casa i no té gaires ganes de enraonar.

Els pares han establert unes normes fixes que no es poden trencar. Per exemple, mentre es sopa o es dina, la televisió ha d’estar apagada. Ells consideren que si la televisió estigués encesa no hi hauria cap comunicació familiar, i el dinar o...