escalas

LLENGUA CATALANA – L’ALGUERÈS

Les galetine són un dolç assai comù, emprat a les festes importants de la familia, batials, comunions, confirmes i també als matrimonis, en particular quan aquestasse faven a la tarde, amb la funciò religiosa sense Missa (parlem de un temps anterior al concili Vaticà II) i lo reciviment se feva en casa, sobretot a base de dolços (gelatines, amaretos, anicinos,bescuits de ous 8savoiardi), piriquitos i petifour (petit fleur), acompanyats de una gran varietat de licors.
Quan la familia organitzava lo riciviment hi era qui se preocupava dels licors, fentatenció que hi fossin totes les color: Alkermes (vermeill), Goccia d’oro (groc), substituit sovent de licors como “Lo Strega” o “Il Villacidro”, la Menta (verd), l’Anis (blanc), Doppio Kummel, Curaçao ialtres, tots fets en casa amb essència, xarop i alcohol.
Ls geletines se preparaven per afrontar un viatje o pel retorn dels nuvios del viatje de “notze” amb una bona ampolla de Vov, també aquest feten casa.
Eren també los dolós de festes com Tots los Sants, les festes tradicionals i la primavera.
Eren sempre presentes a les escampanyades a Vallverd o a les festivitats dels Gremis al canvi deMajoral.
Per fer una cuinada de galetines hi volen:
Un quió de farina 00, 350 grames de súcara, 250 grames de sunya o strutto o 125 grames de butiro, sis ous enters, tres o quatre llimons ratllats,dues bustines de súcara vanillada, 25 grames de amoníaca per dolços, un poc de llet tèbia.
Empastau la farina, los ous, la sunya, la súcara, lo llimó, l’amoníaca desquallada en la llet tèbia, lasúcaraa vanillada i després deixau reposar per dues ores.
Preniu l’empast i tirau la pasta com una crosta no massa baixia, feu les galetines amb la forma típica de llama, posau la llet i banyau a lasúcara, de la part de damunt.
Assetiau en la fila en una llama, emprant millor la “carta forno”, que un temps no existía, ma ara sì i és comoda.
Un temps per galetines, amaretos, bescuits de ous se...