Escuma de Mar

ESCUMA DE MAR
El 8 de febrer de 1939, Joaquín es troba a França i es va convertir-se en refugiat de guerra. Durant un any va canviar de camps varies voltes, a la fi va tornar a retrobar-se amb els seus germans Josep i Manuel, també estaven en França. El 15 d'agost se disposaven a desmuntar el camp on es trobaven i li donaren l'opció d'integrar-se en les companyies de treballadors. Una vegadaen les companyies van sol·licitar especialistes en metal·lúrgia i Jose s'hi va presentar i el destinaren a una factoria de Lille, fins que el dia 20 de juny de 1940 els alemanys els feren presoners de l'exèrcit alemany.
En 1941 els porten a Alemanya al camp d'Stalag XI B, en un viatge de 3 dies en tren en condicions lamentables. El 25 de gener li comuniquen que se'ls porten a Mauthasen el 27al arribar van passar el registre i els ficaren un temps en quarantena sense treballar.
17 de febrer el traslladen a GUSEN I i es converteix en el Nº 10.193. Al segon dia el agregaren al comando pedrera, al poquet temps canvia i es fica a treballar am Manuel de manobre
2 de maig Joaquín passa a treballar a Benbof fins a juny que va caure malalt i Manel el substitueix al treball. Joaquín vaestar ingressat durant una setmana fins que es recupera i al eixir de l' infermeria va tornar a treballar i va tornar a caure malalt altra vegada, cosa molt perillosa ja que els malalt i els que no servien per a treballar el mataven, en aquest temps el crematori no donava abast i els alemanys van començar a mar gent amb una punxada de benzina. Els alemanys els triaven com si fora un sorteig, peròesta vegada no li va tocar a Joan.
A mitjan setembre va aparèixer un altre grup en l'estació on treballava Joaquín i sen van quedar el treball de l'estació, llavors Joan va passar a ser costaler, que era qui anava a la cuina a per els calderons del menjar.
4 de desembre una data molt senyalada per Joan, els feren formar en l'Appellpatz i en la revisió que feien per a vorer qui es podiencarregar Manel va se senyalat com invàlid.
25 de desembre Joaquín va aconseguir vorer al seu germà abans de morir i li prometí que explicaria al món lo que passava en Gusen.
28 de desembre va morir Manel.
Eixe hivern se li congelà el dit del peu i com no podia treballar li van ficar en el grup de els adobadors de calcetins un bon lloc de treball. A primer de juny de 1942 el seu estat físic haviamillorat i el ficaren a treballar tirant de pala i carregant vagonetes. Un matí el cap del comanda Rappel li pega a Joaquín una pallissa que casi el mata m'entres un sentinella del SS observava l'escena. Seguidament el SS va cridar a Rappel i li la torna per l'abús a Joaquín.
Altra data que no oblidarà Joaquín es el 20 de desembre de 1942, esta vegada no va tindre tanta sort i el seu numero estavaen la llista dels invàlids. Li van cridar a ell i a vint presoners mes que els ficaren en una habitació m'entres els cridaven un a un, i quan li toca el torn a Joaquín i estava en la llitera esperant la punxada li preguntaren que li passava i va respondre que tenia molta fam, gracies a estes paraules els alemanys començaren a riure i Joaquín es va salvar de una mort assegurada. El ficaren en labarraca 29 i li donaren mantes i menjar Joaquín al·lucinava no podia creure-ho
En Maig de 1944 el exèrcit alemany començava a perdre terreny. Estats Units li va declarar la guerra a Alemanya i quan passaven avions anglesos prop del campament tenien que anar a amagar-se a un túnel vigilats per dos sentinelles de la SS amb dues metralletes. La fi estava prop i era l'esperança que tenien tots elspresoners.
Març del 1945 Joaquin v anar a treballar fora del camp, tenien que reparar unes vies del tren. Anaren en tren custodiats per la SS al baixar passaren a estar custodiats per les joventuts Hitlerianes, joves que tenien entre 14 i 17 anys. Al acabar la jornada tornaren al camp.
20 d'Abril 1945 asfixiaren a 513 homes en el camp, per les nits el comandant del camp acompanyat per 5ó6...