estetica en filosofia

Lesttica s la branca de la filosofia que t per objecte lestudi de lessncia i la percepci de la bellesa. Formalment se lha definit tamb com cincia que tracta de la bellesa de la teoria fonamental i filosfica de lart. Des que el 1752 Baumgarten va fer servir la paraula esttica, se la va designar com cincia dall bell, mateixa a la que sagrega un estudi de lessncia de lart, de les relacionsdaquesta amb la bellesa i els altres valors . Alguns autors han prets substituir-la per una altra denominaci calologa, que atenent a la seva etimologia significa cincia dall bell (Kalos, bonic). Contingut 1 Concepte desttica o 1.1 Lesttica en la filosofia o 1.2 La Esttica al segle XX o 1.3 antiesttiques Concepte desttica Lesttica s la cincia que estudia i investiga lorigen sistemtic del sentiment puri la seva manifestaci, que s lart, segons asienta Kant en el seu Crtica del judici. Es pot dir que s la cincia lobjecte primordial s la reflexi sobre els problemes de lart. Si la Esttica s la reflexi filosfica sobre lart, un dels seus problemes ser el valor que es cont en la seva forma de manifestaci cultural, i encara que un variat nombre de cincies puguin ocupar-se de lobra dart, nomslEsttica analitza filosficament els valors que hi estan continguts. Lesttica en la filosofia Molts sn els pensadors que shan interessat per lart i el seu significat Plat, cit. en Eggers Lan, Conrado El sol, la lnia i la caverna. -Tamb diem que hi ha alguna cosa Bello-en-si i Bo-en-si ... i anomenem a cadascuna all que s . ... Llegim el passatge segent de la Repblica VI, 507b ... -Tamb diem que hiha alguna cosa Bello-en-si i Bo-en-si i, anlogament, respecte a totes aquelles coses que postulbamos com mltiples, les postulem com sent una unitat, dacord amb una idea nica, i anomenem a cadascuna el que s. mateo carrer vera la bellesa ... ja que el bell - sigui animal o qualsevol altra cosa composta dalgunes-no noms ha de tenir ordenades les seves parts sin a ms amb magnitud determinada i noal de cas - perqu la bellesa consisteix en magnitud i ordre -, ... com a cossos i animals s, sens dubte, necessria una magnitud, ms visible tota ella de tant, de semblant manera trames i arguments han de tenir una magnitud tal que resulti fcilment retingudes per la memria . Sant Bonaventura Itinerari de la ment a Du Considerada la proporcionalitat en el seu concepte de forma, sanomena bellesa,la bellesa i el delit no existeixen sense certa proporci i aquesta primriament consisteix en el nombre Diderot Investigacions sobre lorigen i la Natura de lo bello. Hi ha dues maneres de lo bell - Lo bell fora dun s tot all que cont en si mateix el poder devocar en lenteniment la idea de relacions. Aqu es veu clarament el concepte dOrdre. Lo bell en relaci amb un tot all que provoca la ideaanterior. T dues maneres El bell real, El bell percebut. No existeix el bell absolut. No s un assumpte sentimental - La indeterminaci daquestes relacions, la facilitat de captar i el plaer que acompanya a la seva percepci, sn els que creen la il lusi de que el bell era ms un assumpte sentimental que racional. Situar la bellesa en la percepci de les relacions, i tindreu la histria dels seusprogressos des del naixement del mn fins als nostres dies. - Lnima t el poder dunir les idees que ha rebut separadament ,... Immanuel Kant Crtica del judici Per discernir si alguna cosa s bell o no, referim la representaci, no per lenteniment a lobjecte amb vistes al coneixement, sin per la imaginaci (potser unida a lenteniment) al subjecte i al sentiment de grat o desgrat experimentat peraquest . Ho esttic no es basa en conceptes, no es pot mesurar No pot haver cap regla de gust objectiva que determini per conceptes el que sigui bonic, ja que tot judici daquesta font s esttic, s a dir, que el seu motiu determinant s el sentiment del subjecte i no un concepte de lobjecte . No hi ha cincia sin crtica de lo bell. La sensaci sensorial s incomunicats. La comunicaci ve del com (o...